'Halo: Campaign Evolved' (★★★✩✩), el futur ja és passat

Hi va haver un temps en què Halo era considerat el futur dels videojocs. La figura imponent del seu protagonista, el Cap Mestre, omplia pàgines de diaris; es deia que seria la nova Guerra de les galàxies i que Spielberg estava interessat a convertir-lo en una pel·lícula. Fins i tot, des de l’àmbit acadèmic, es va estudiar el fenomen social que va suposar aquest títol d’acció, llançat pocs mesos després de l’11-S, una franquícia l’imaginari militar de la qual va ressonar especialment als Estats Units, el seu país d’origen, però les guerres de ciència-ficció de la qual van acabar estenent-se arreu del món.

El cert és que el seu primer lliurament, batejat com a Halo: Combat Evolved, va ser revolucionari. No només va demostrar que els first person shooters —un gènere nascut i popularitzat al PC— també eren viables en consola, sinó que va posar sobre la taula un ingredient fins aleshores poc explorat: l’èpica. Els tirotejos de Halo no tenien lloc únicament en passadissos tancats; també es desenvolupaven en camps de batalla a gran escala que el jugador recorria a bord de vehicles. Si a tot això s’hi afegia una narrativa cinematogràfica, un gran sentit del ritme i una banda sonora sensacional, el resultat es vivia des del comandament com si s’estigués protagonitzant una pel·lícula d’acció. Aquesta és, precisament, la sensació que s’ha volgut preservar en el nou remake.

Halo: Campaign Evolved és un espectacular rentat de cara de les deu missions que conformaven el primer lliurament. Tanmateix, és poc més que això. Malgrat el seu renovat apartat visual i una experiència de joc fluida, el títol pateix alguns petits canvis poc encertats i una manca d’idees noves. El millor exemple en són les noves missions addicionals, un contingut que és d’agrair, però que podria ser menys conformista. L’audàcia que va fer possible el lliurament original es converteix aquí en por de tocar-lo massa. Tampoc hi ajuda que no s’hi inclogui el popular mode multijugador —l’autèntica raó de l’èxit del joc fa vint-i-cinc anys—, ni que jugar en mode cooperatiu sigui tan feixuc (cada usuari ha de tenir un compte de Microsoft). I, malgrat tot, aquesta nova versió manté l’èpica que va convertir aquell joc en un clàssic.