Còmics recomanats per Sant Jordi 2026: Vinyetes amb art i memòria

En blanc i negre descarnat o amb càlides imatges en aquarel·la. Les novel·les poden escriure’s també amb vinyetes i la seva temàtica ser tan variada com el seu aspecte gràfic. En aquesta selecció hi ha biografia, assaig, història, ficció i autoficció. Aventura, drama i humor. Com la vida mateixa. Noms consagrats que tornen amb obres a l’altura del seu prestigi i noves veus. Alguns títols acabaran entre els més destacats de l’any.

Luz. Dos mujeres desnudas. Reservoir Books. Original història narrada des de la mirada d’un quadre. Un vibrant recorregut per cent anys d’art amb l’ascens del nazisme com de teló de fons. Aquestes pàgines retraten les pulsions autoritàries del segle XX i el relat històric presenta inquietants ressons d’actualitat. El seu autor és un supervivent dels atemptats de Charlie Hebdo . Aquest prodigiós i multipremiat experiment narratiu reivindica la llibertat creativa, l’amor a l’art i adverteix del perill de quan l’autoritarisme s’instal·la en el poder. Inoblidable.

Pep Brocal. Anatomía de un esqueleto. Astiberri. En Félix és un dibuixant de còmics que acaba de fer la seva gran obra. Una obra mestra. Però en Félix va morir en estranyes circumstàncies, amb el seu treball encara sense publicar. Qui ens explica aquesta història és el propi Félix, que ha tornat al món dels vius per resoldre el cas. Això sí, ara té forma d’esquelet. Una atractiva trama hàbilment travessada per l’humor, les reflexions filosòfiques i les picades d’ullet al cinema i als còmics. Un relat sobre la creació, la fama i el món editorial. Un encert de principi a final.

Jordi Lafebre. Soc un àngel perdut / Soy un ángel perdido. Norma Editorial. La psiquiatra Eva Rojas és llesta, llenguallarga, bipolar i especialista a ficar-se en embolics. En definitiva: és encantadora. La vam descobrir a Soc el seu silenci i ara torna en una segona entrega que pot llegir-se amb independència de la primera. Diàlegs àgils, una trama detectivesca que enganxa i Barcelona com a escenari d’un magnífic noir. Un dels dibuixants més brillants de la seva generació consolidat ja com a superb guionista. Un còmic intel·ligent, divertit i estimulant.

Pen So. See you in memories. Planeta   Cómic. Després de tres anys, la jove Mat Yi Lei reapareix inconscient al carrer. Té a les seves mans un quadern de dibuixos i no recorda res del que ha passat; haurà d’indagar per recompondre la memòria perduda. Edició en un estoig amb dos àlbums: un amb el còmic pròpiament dit i l’altre amb el quadern de dibuixos que troba la protagonista. El lector pot començar a llegir primer un llibre o un altre i l’experiència lectora serà diferent. Encara que totes dues són vàlides.

David B. El señor Búho y el País de los Muertos. Salamandra Graphic. Torna l’autor d’ Epiléptico , un dels artistes essencials de la novel·la gràfica europea. La protagonista d’aquest àlbum viatja al món dels morts de la mà d’una estrafolària criatura. L’acompanya com Virgili va acompanyar a Dant en la Divina Comèdia i l’ajudarà a passar desapercebuda en un món hostil per als vius. Una ostentació d’imaginació, un festí visual en blanc i negre per materialitzar una fascinant mitologia de l’impossible. Text i imatge es fusionen per expressar, junts, el que no arribarien a dir per separat.

Keko. Todo al negro. Norma Editorial. Un altre gran exemple de blanc i negre radical. Cal celebrar la iniciativa de recopilar en un volum de gairebé 400 pàgines tota l’obra de Keko en solitari. Es pot contemplar la seva evolució plàstica, dins d’una coherència insubornable, i es veu també el seu interès per barrejar diferents referències culturals en un mateix univers. Es reuneixen obres curtes al costat de relats llargs com ara La isla de los perros , 4 botas o La protectora . Un llibre que és història del còmic.

Boum. La medusa. La Cúpula. Una taca negra s’estén a poc a poc als ulls de la protagonista ennuvolant-li la vista. Ella anomena medusa a aquella taca, però és una malaltia que amenaça de deixar-la cega. L’autora francoquebequesa parteix de les seves vivències per relatar una commovedora història en la qual la foscor és tant literal com metafòrica. L’amistat i l’amor aporten la cara lluminosa d’un gran relat sobre fraternitat, resistència i tenacitat.

Vittorio Giardino. Los primos Meyer. Norma Editorial. Els Meyer, una família il·lustrada de la burgesia vienesa, busquen escapar d’una Àustria que acaba de ser annexionar pel Tercer Reich. Giardino recupera el seu personatge més conegut, Max Fridman, un agent vinculat als serveis d’espionatge francesos. L’autor italià és un dels dibuixants més elegants de la historieta, les seves vinyetes es contemplen i es degusten amb el plaer de la menja més exquisida. A les seves mans, la recreació d’una època passada es converteix en un protagonista més del relat. Un àlbum més per engrandir la seva llegenda.

Natacha Bustos i Francisco Sánchez. Txernòbil. Finestres. Quan es compleixen 40 anys de la tragèdia a la central nuclear de Txernòbil, es recupera, en català i en una edició revisada, aquesta crònica en què el relat de les víctimes s’encadena en una sèrie de capítols que s’encaixen, un dins d’un altre, com les nines matrioixka. Testimonis de la tragèdia i de l’horror; enganyats i expulsats de les seves llars. Vides que també són històries de resistència.

Alberto Martín Curto. Satúrnia / Saturnia. Andana Gràfica. A l’ Espanya dels anys trenta, la Inés custodia en secret les seves dues filles, tancades perquè ningú no sàpiga de la seva existència. Durant el seu captiveri, les nenes construeixen un univers de fantasia per protegir-se d’una realitat hostil. Una personalíssima obra lírica i tràgica que entronitza la imaginació com a refugi per combatre l’opressió. Fascinant i inquietant a parts iguals.

Alice Milani. Marie Curie.Nórdica. Determinació i lluita, d’una banda. Incomprensió i menyspreu per l’altre. A les dificultats pròpies de la seva carrera científica, Marie Curie va haver d’afegir les derivades de ser dona. Aquesta novel·la gràfica el compta amb emoció i bon pols narratiu a través d’imatges pintades a l’aquarel·la. Àgil i documentada biografia en vinyetes sobre aquesta dona pionera de la física nuclear i mereixedora de dos premis Nobel.

Tornen autors consagrats com Carlos Giménez, Jodorowsky, David B. o Vittorio Giardino

Carlos Giménez. Barrio 5. El debutante. Reservoir Books. Si la infantesa és la protagonista de la inoblidable Paracuellos , Barrio se submergeix en l’entrada a l’edat adulta. Als seus 85 anys, Giménez continua regalant-nos històries tan sinceres i ben narrades com les dues que reuneix aquest llibre. Al Madrid dels anys cinquanta, un jove somia dedicar-se al món dels còmics d’aventures. Fent ficció de la seva memòria, ens brinda un relat proper i ple de tendresa només a l’abast dels narradors més savis.

José Luis Munuera. El hombre que podía hacer milagros. Astiberri. Després de les seves brillants relectures de Dickens o Melville, Munuera adapta un relat de H.G. Wells que bascula entre la fantasia i el conte filosòfic. El protagonista és un tipus anodí que, de sobte, descobreix el seu poder per fer realitat qualsevol desig. Les conseqüències de jugar a ser un déu seran terribles. Un fascinant dibuix semirealista i una envejable agilitat en els diàlegs avalen la frescor i la intel·ligència d’aquesta proposta.

Zerocalcare. Más allá de los escombros. Reservoir Books. És un supervendes a Itàlia i la seva comunitat de lectors és aquí cada cop més àmplia i fidel. Barrejant autobiografia i ficció retrata amb humor i una contundència envejable les angoixes del nostre temps. En aquest llibre de més de 400 pàgines engega diversos fils narratius per abordar qüestions com el pas del temps, la vida en parella, la feina o els fills. Juga magistralment amb l’ús de metàfores visuals i extreu un enorme partit al llenguatge plàstic del còmic. Divertit i amb fondària.

Mario Trigo. La espera. Garbuix Books. Assaig en forma de còmic que parteix d’una estada a les muntanyes de Lleó per observar una bandada de llops en el seu hàbitat natural. D’aquella experiència neix un original relat en què es barreja una espera personal (la del fill a punt de néixer) amb una espera professional (la del llop). S’hi sumen passatges dedicats a la història d’aquell entorn i a la representació cultural del llop en pintures, novel·les o pel·lícules. Una vibrant declaració d’amor a la natura.

Marta Kaiser. La fábrica de papel. Lumen. El debut de Marta Kayser és un enlluernador exercici d’arqueologia emocional que neix del dol i la curiositat. Després de la mort del pare, la troballa d’una fotografia del besavi i uns dibuixos familiars empenyen l’autora a reconstruir tres segles d’una història silenciada. Aprofitant la plasticitat del còmic, firma un collage gràfic amb dibuixos, fotos, cartes i documents perfectament imbricats en una emotiva narració.

Xavier Roca i Xabier Sagasta. 70 cèntims. La vaga dels tramvies de 1951. Kairat - Ajuntament de Barcelona . La Barcelona del 1951 era una ciutat grisa, sumida en la precarietat i el silenci de la postguerra, fins que una pujada de tarifes en el transport va encendre la metxa de la dignitat. Aquesta novel·la gràfica reconstrueix l’històric boicot, la primera gran victòria col·lectiva contra el franquisme, que va aconseguir paralitzar el servei de forma espontània i viral. Una crònica social coral del moment en què la ciutadania va descobrir que la resistència es podia exercir deixant un seient buit.

Diversos títols fixen la mirada en les guerres i en l’impacte d’aquests conflictes en la societat civil

Florence Lebonvallet i Daniel Casanave. L’home que plantava arbres. Símbol Editors. Lluminosa adaptació del relat escrit per Jean Giono el 1953. Elzéard Bouffier, un pastor solitari i silenciós, emprèn la missió de reforestar la terra plantant milers de glans amb les seves pròpies mans. Daniel Casanave –el dibuixant de l’adaptació de Sàpiens en format de còmic– desplega el seu traç senzill i alhora càlid, i és capaç de captar la transició de les muntanyes àrides al frondós bosc; de la pols a la vida. Un manifest ecologista d’una modernitat inspiradora.

Emilie Tronche. El diari d’en Samuel / El diario de Samuel. Salamandra Graphic. Aquest còmic té l’aspecte d’un quadern i, com indica el títol, és un diari íntim. Un diari dibuixat per un nen de deu anys que revela amb un llenguatge senzill i un dibuix naïf les preocupacions d’un preadolescent. Les seves relacions amb la família i els amics, els somnis, els temors i els primers despertars amorosos, encara matussers i tímids. Un còmic que gaudiran els més joves, però amb què els adults rememoraran la seva infantesa.

Salva Rubio i María Badia. Lorquiana.Planeta Cómic. Un audaç i molt ben resolt experiment narratiu: adaptar les tres grans tragèdies rurals de Federico García Lorca com tres actes d’una mateixa vida. Bodas de sangre , Yerma y La casa de Bernarda Alba explicades a través d’una única protagonista, Lorquiana, que encarna la joventut truncada per la passió, la maduresa asfixiada per la infertilitat i una vellesa reclosa sota el dol. L’ Espanya buidada, l’opressió patriarcal i la frustració es fonen en les vinyetes d’aquestes pàgines.

Cati Baur. Marcie. Punto de inflexión. Garbuix Books. Marcie té més de 50 anys i té el “superpoder” que la societat li atorga a la seva edat: la invisibilitat. Lluny de resignar-se, decideix utilitzar la seva discreció per reinventar-se com a detectiu privat en una vella agència de París. El que comença amb la recerca de gossos perduts acaba convertint-se en una intrèpida investigació que la portarà fins a Nova York. Deliciosa comèdia policial dibuixada amb un estil gràfic elegant i gràcil, hereu de la gran Posy Simmonds.

Susumu Higa. Okinawa, el viento habla. Reservoir Books. Set relats que formen una mirada sense concessions a una de les batalles de la Guerra del Pacífic, durant la Segona Guerra Mundial. L’autor, nascut i resident a Okinawa, relata el destí d’homes, dones, nens i ancians presos com a ostatges per les forces armades japoneses, que van arribar a utilitzar-los, com a escuts humans. Aquest manga denuncia, sense embuts, el comportament tant de soldats dels Estats Units com d’oficials japonesos. Un testimoni colpidor.

De la Calle, Sempere i Ruiz. La vida toda. Garbuix Books. Quan encara és recent la publicació del més que notable últim treball en solitari d’ Ángel de la Calle (La caja de Pandora), ens arriba aquest àlbum amb guió seu i dibuix d’un Jordi Sempere que torna al còmic després d’una absència que a molts se’ns ha fet massa llarga. En Daniel, un psicoanalista argentí exiliat a París, rep l’avís del Banc Nacional de Dades Genètiques que han trobat la seva filla. Però ell, a qui cerca des de fa anys, és a la seva germana. De sobte, aquell passat del que va voler escapar torna amb vehemència.

Barcelona protagonitza dos títols contrastats: un thriller i una crònica sobre la vaga dels tramvies de 1951

Alejandro Jodorowsky i Ladrönn. Los hijos del Topo. Reservoir Books. Havia de ser una pel·lícula, però no es va aconseguir finançament i Jodorowsky va transformar aquella continuació d’ El Topo , el seu film de culte, en una historieta. Retrobament amb l’univers místic i hiperviolent de l’autor, on la bondat i la maldat competeixen fins a confondre’s. Els referents bíblics són evidents: una mare amb aura de santa i dos germans anomenats Caín i Abel. Relat amb aires de westernxamànic que es pot adorar o rebutjar de totes totes, però que no deixa indiferent. Inqüestionable el talent de Ladrönn dibuixant aquest univers polsós i sempre proper a l’ abisme.

Julián Casanova, Carles Esquembre i Miguel Casanova. España partida en dos. Planeta Cómic. Aquest còmic adapta l’assaig del mateix títol i en ell, Esquembre tradueix la sobrietat de la dada històrica en imatges que a través del seu poder metafòric i plàstic aporten informació i expressivitat. Arrenca amb l’exhumació de Franco per retrocedir en el temps i desgranar les causes profundes del conflicte.

David Groison i Paul Rey. La revolución emoji. Liana Editorial. A mig camí entre el còmic documental i l’assaig divulgatiu, aquesta obra revela la història i indaga sobre els mecanismes de comunicació d’aquestes populars imatges que utilitzem diàriament. El relat dona veu al creador dels primers emojis i també a egiptòlegs, advocats, lingüistes i lobbistes que lluiten per la representativitat cultural a les nostres pantalles.