Distància literària i vida explicada

Neus Canyelles (Palma. 1966) és una escriptora molt considerable. No és cap novetat: els lectors d’aquest suplement m’han llegit crítiques favorables –algunes, molt favorables– de Les millors vacances de la meva vida (2019), Autobiografia autoritzada (2021) i Milady (2023), que contrasten amb la que vaig dir quan escrivia ficció metaliterària i va publicar La novel·la de Dicken s (2010). Canyelles ha convertit la seva autobiografia –desenganys amorosos, abusos, tractaments psiquiàtrics, ingressos hospitalaris, la capacitat de mirar i, sobretot, de donar (a altres malalts o a la mare, que tracta amb una delicadesa commovedora)–, en una matèria literària de primera. 

Això no ha canviat: els contes de Sales d’espera estan subratllats amb puntejats virtuosos, imatges que –malgrat que de vegades no tenen res d’especialíssim: quan compara el cor eixut amb la pedra tosca que es fa servir per llimar-se les durícies– sap fer funcionar amb eficàcia, sense caure en el lloc comú. En el conte aquest de la pedra tosca diu que “la cursileria em treu del solc”. Si hi ha un personatge que es fa convidar a un suc, perquè no duu monedes, i en el moment final, aixafa la llauna, aquest gest, connectat amb la resta de la història, pren una dimensió significativa. Canyelles és a anys llum de la major part de la literatura que s’escriu en català, previsible i afectada.

Però al mateix temps que n’escric l’elogi, aquest cop, m’agradaria fer una reflexió. “Ja no em queden més monedes” m’ha semblat un conte boníssim: el millor de tots. Com és que m’ha agradat tant? Canyelles, com acostuma a fer, parla de les coses des de la concreció: l’advocada es diu Mercè i els jutjats no són uns jutjats qualssevol: són els jutjats de sa Gerreria. Però, a diferència del que passa en altres històries, no arribem a saber fins que n’hem llegit un bon tros, que la protagonista està neguitosa perquè ha quedat amb un home, que arriba tard. Abans ha descrit el veïnat: no hi havia tornat a passar des dels temps d’estudiant i ara el barri, remodelat, li sembla un lloc estrany. El conte transmet, per transparència, aquest sentiment d’estranyesa. No sabem qui és l’home que espera. Més endavant, ens assabentem que s’han de divorciar i que l’home ha arribat tard perquè no vol divorciar-se: és ella, que n’està farta. Parlen –fa temps que no es veuen–, signen els papers, prenen un refresc que paga la dona, i aquest gest de pagar i la matusseria amb la qual l’home esclafa la llauna expliquen la relació que han tingut: ella, amatent i resignada; ell, desencaixat i trist. Aquest conte no és la història de Neus Canyelles, per bé que el que explica segurament li ha passat. Hi ha una distància. 

Els contes de 'Sales d’espera' estan subratllats amb puntejats virtuosos, imatges que sap fer funcionar amb eficàcia

Gires full i en el conte següent, “Caridad”, trobes una figura que sembla el mateix personatge: un músic cubà a Mallorca, que viu una relació complicada amb una dona del país. Pateix perquè una cosina s’està morint i ell des de Palma no hi pot fer res. Rumia d’on treurà diners per poder-li enviar. I la dona està amoïnada perquè pensa que atracarà la farmàcia o que –com sembla que passa– es vendrà els instruments. Si se’ls ven, com tiraran endavant? Fins i tot se sense explicar-los el final, ja poden veure que aquests contes són d’un gran nivell. Però a mesura que Canyelles va encaixant peces, que va donant pistes, que va explicant aspectes d’ella mateixa, del seu amant, d’aquest marit, del pare i la germana, la distància s’escurça i la seva literatura perd aquella força impactant del conte “Ja no em queden més monedes” per esdevenir una vida ben explicada.

Potser sóc jo, que estic carregat de punyetes sobre mimesis literàries, potser és el cansament que arrosseguem tots plegats de literatura íntima. En el seu gènere, Canyelles és honesta, incisiva, emocionant: insuperable. Li podem demanar el que no vol o no pot donar? Aquí m’estic, amb un garbuix de sentiments contraposats.

-----------------------------

Neus Canyelles Sales d’espera Empúries, 136 pàgines, 17,95 euros