Què és el Cant de Sibil.la?

L’any 1984 i per primer cop a Catalunya, la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, a la Missa del Gall va afegir-hi el Cant de la Sibil.la, amb el contratenor X. Torra i el mestre E. Gispert, celebració que s’ha anat estenen arreu. Però qui eren les Sibil.les? a Grècia i Roma eren dones sàvies consultades per a conèixer el futur de la mateixa salvació i del judici final. D’aquests auguris apocalíptics en són testimonis l’emperador Constantí (s.IV), i sant Agustí (s.V), que les va incorporar a la festa de Nadal.

A l’Edat Mitjana, van esdevenir molt populars tal com testimonien manuscrits de les Catedrals de Barcelona, Vic i Girona. Però, la seva consagració fou a la Capella Sixtina del Vaticà (s.XVI), on el gran Miquel-Àngel per encàrrec del Papa, va pintar cinc precioses sibil·les paganes que havien predit l’era cristiana. Era una forma d’expressar que l’art pagà grec i romà propi del Renaixement, no era estrany a un cert anunci de la salvació que havien fet les sibil·les no cristianes en el seu temps. Amb tot i això, el Concili de Trento va desaconsellar la seva difusió per la seva forma teatral de presentar-se. Això comportà la seva desaparició a Catalunya, tot i que va perviure a Mallorca i a l’Alguer. No sense raó, la UNESCO la declarà Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2010.

La seva recuperació a Catalunya a la Basílica de Santa Maria del Mar, porta enguany a celebrar-ne el 40 aniversari amb la Sibil·la, Amalia Cuena, i la refundada Capella de Música, sota la direcció de Joan Seguí, organista titular. El text actual procedent del s. XVI es refereix al Nadal i al judici final així: Un rei vindrà perpetual, vestit de nostra carn mortal, per fer del segle jutjament, amb la resposta del Cor: El jorn del judici es salvarà, qui haurat fet servei, posant així en relleu que al final de la vida serem jutjats sobre l’amor com a servei.

Per això la seva celebració pot veure’s com acomplimentde les precioses paraules programàtiques del Papa Francesc: “els creients ens sentim a prop dels qui, no reconeixent-se part de cap tradició religiosa, busquen sincerament la veritat, la bondat i la bellesa, que pelscreients tenen la seva màxima expressió i la seva font en Déu. Es tracta de possibilitar que creients i no creientspuguin dialogar sobre temes fonamentals de l’ètica, de l’art i de la ciència, i sobre la recerca de la transcendència” (El goig de l’Evangeli, nº257). Heus ací la interpel.lacióque pot ser actual del Cant de la Sibil.la!