Boicot comercial als Estats Units?

Si no fos perquè el discurs i la gesticulació són reals, un diria que estem assistint a un festival dels disbarats en matèria de comerç internacional. Protagonista únic, el senyor Trump. Però no, el personatge té antecedents a imposar aranzels i aquesta vegada planteja lliurar una batalla global per desenterrar el proteccionisme comercial. Les reaccions arreu del món no s’han fet esperar amb l’anunci de reciprocitats per part dels governs dels països afectats, que vol dir pràcticament tot el món manufacturer i agrari.

En aquest context, és imaginable una reacció de boicot dels consumidors als productes americans? El canadenc Trudeau no només va anunciar aranzels recíprocs, sinó que va preparar el terreny per cridar els seus compatriotes a comprar productes del país (una manera de dir que no comprin els del país del sud). Això inclouria, entre d’altres, no anar a fer turisme als Estats Units, que rep al voltant de 20 milions de canadencs anualment, per no parlar dels prop de 15 milions de turistes mexicans. En total representen més de la meitat del turisme internacional als EUA, però aquest és un sector petit.

I una crida general al boicot per part dels consumidors dels països afectats pels aranzels que proposa Trump, podria reeixir? Hi ha tres factors que en limiten molt l’abast i l’èxit. En primer lloc, el consumidor necessita noms concrets de marques o d’empreses representatives del país objecte del boicot per tal de deixar-los de comprar com a venjança . És impossible fer el boicot a tot el que ve directament o indirectament dels Estats Units. En segon lloc, un boicot pot ser efectiu si arriba a molts consumidors i es posen d’acord a aplicar-lo, cosa gens fàcil. I en tercer lloc, cal que els productes objecte de boicot tinguin substitutius en el mercat, altrament el boicotejador queda desatès.

Per posar exemples amb noms concrets, Coca-Cola és un producte americà, però el substitutiu més directe també ho és. La cadena McDonald’s i altres marques de menjar ràpid podrien ser objecte de boicot, però els principals perjudicats serien els franquiciats, que són empresaris locals. El mateix passaria amb Starbucks. No m’imagino molts clients d’Apple deixant de comprar els seus aparells, fidels a la marca com acostumen a ser. Tampoc m’imagino la gent deixant de veure sèries nord-americanes o prescindint d’avui per demà de Microsoft, de Google o d’Amazon. Una altra cosa diferent podria ser un boicot a Tesla, que té molts substitutius.

En definitiva, no és descartable que, si la guerra comercial avança, es generi animositat en contra dels Estats Units i que això derivi en boicots puntuals per part dels consumidors, però el seu impacte global no els faria ni pessigolles: l’economia nord-americana interna és enorme i amb vocació de créixer en producció pròpia, és relativament poc exportadora, i és líder insubstituïble en molts camps a tot el món.

La batalla comercial no es lliurarà amb els consumidors, sinó entre governs i entre empreses de sectors estratègics i en aquest territori, mals que ens pesi, els americans tenen les de guanyar.