Turisme: model esgotat!

Aquesta setmana el Cercle d’Economia ha publicat un document sobre el sector turístic català amb dos missatges molt clars: que es tracta d’una activitat de productivitat baixa i que aquesta característica no és intrínseca del sector, sinó que es podria –i, per tant, s’hauria de– revertir. La Vanguardia titulava: “El Cercle d’Economia alerta que el model turístic català està esgotat”. Casualment, dos dies després la Cambra de Comerç feia públic un altre estudi segons el qual “la productivitat del sector turístic a Barcelona és molt semblant a la del conjunt d’activitats econòmiques”, cosa que portava el president Santacreu a “rebutjar parlar d’un model turístic esgotat”. Qui té raó?

L’estudi de la Cambra arriba a la conclusió després de calcular dos percentatges i comparar-los. El primer és el que representa el valor de la producció dels sectors turístics sobre el total, i el segon, el que representen els treballadors dels mateixos sectors respecte del total. Com que tots dos percentatges són molt semblants, conclouen que la productivitat del turisme és igual a la del conjunt de l’economia de la ciutat.

El model exigeix una profunda reconversió si ha de contribuir al benestar col·lectiu

Com que he tingut un paper destacat en la confecció del primer informe, la meva opinió pot ser considerada esbiaixada, però això no obsta perquè pugueu arribar a la vostra pròpia conclusió amb una mínima informació. No cal dir que l’Institut Nacional d’Estadística calcula anualment els mateixos percentatges per al turisme espanyol, i que l’Institut d’Estadística de Catalunya els va calcular l’any 2014, però a cap dels dos no se’ls ha acudit comparar-los. Si els comparem, en el cas espanyol obtenim el sorprenent resultat de 125%, i en el català, del 130%. Segons la interpretació dels autors de l’estudi, ens trobaríem que els turismes espanyol i català, no és que tinguin una productivitat “molt semblant” a la global, sinó que la tindrien molt superior.

Per què el quocient que per als autors de l’estudi de la Cambra és concloent no és calculat pels instituts oficials d’estadística? I per què no és representatiu de la productivitat del sector? Perquè el resultat està viciat pel fet que algunes de les activitats turístiques, i molt concretament les que consisteixen a llogar habitacions, presenten una ràtio entre valor de la producció –l’import del lloguer– i salaris pagats que és deu vegades superior a la mitjana de l’economia, sense que això tingui res a veure amb la seva productivitat.

La productivitat és la capacitat de pagar bons salaris, bons beneficis i bons impostos, i el nostre turisme està molt lluny de poder-ho fer: els salaris són molt més baixos que la mitjana i els impostos (la tarifa de l’IVA és la reduïda), també. L’única excepció són els beneficis que genera el turisme barceloní, que són alts. Pel que fa a la resta, el model exigeix una profunda reconversió si ­volem que contribueixi al benestarcol·lectiu.