“Ja era hora”

El somni de tota una vida. L’anhel de generacions i generacions d’esportistes olímpics. Una gesta per a la història en el millor moment de la seva vida. Oriol Cardona, català de Banyoles (1994), esquiador indomable i una autèntica força de la natura, va conquerir ahir el segon or de la història de l’olimpisme hivernal espanyol. Proesa que el situa al mateix esglaó que el mític Paquito Fernández Ochoa, que mai més no estarà sol a l’olimp reservat per a les llegendes.

Els Jocs de Milà-Cortina van il·luminar una nova prova en la qual Espanya és potència. Una disciplina nerviosa, no apta per a cardíacs. L’esprint d’esquí de muntanya serà per sempre un dels petits miracles capaços d’ asseure milions d’espanyols davant una pantalla. Allà on va brillar durant anys la mastodòntica figura de Kilian Jornet, ahir es va elevar el seu deixeble, la passió dels quals per la muntanya els va unir fa un parell de dècades. Doble campió del món i tricampió d’Europa de l’especialitat, Cardona es va aïllar del món per ser el millor també a l’estació d’esquí de Bormio, on només li faltava rubricar el que tothom sabia.

Tot i això, la pressió és un mal enemic a les finals olímpiques. Enmig d’una copiosa nevada, per dotar de més èpica l’ocasió, el favorit a l’or va deixar tothom glaçat amb una sortida erràtica. Va començar una batalla contra els nervis. El de Banyoles era últim després dels primers metres, però se sabia el més fort i no va trigar a demostrar-ho amb una remuntada fantàstica. Abans de la primera transició (moment en què es treuen o es posen els esquís) ja era cap de cursa després d’un enorme esforç. Allà el suís Jon Kistler, l’altre favorit i l’únic capaç de batre Cardona a les semifinals, va ser víctima dels nervis i va quedar descartat.

El campió català es va posar al capdavant en solitari en la pujada de les escales, que va ascendir sense titubejos i de dos en dos, mentre els seus rivals, aleshores el rus Nikita Filippov i el suís Arno Lietha, feien equilibris per no caure. Va ampliar l’avantatge Cardona enmig de les diverses ensopegades dels seus perseguidors fins a l’última transició, en la qual va fer gala una altra vegada de la sang freda que el caracteritza. Va desenganxar la pell dels esquís, que els donen més adherència per a la pujada, i va lliscar cap a la glòria. El descens va ser controlat i plàcid, fins i tot es va permetre el luxe de mirar cap enrere mentre s’exclamava per celebrar el seu èxit abans fins i tot de travessar la línia de meta.

El de Banyoles emula Paquito Fernández Ochoa amb una èpica remuntada en l’esprint d’esquí de muntanya

Després d’ell van aparèixer el rus Nikita Filippov i el francès Thibault Anselmet, plata i bronze respectivament. El suís Arno Lietha va ser quart, mentre que Ot Ferrer (Berga, 2002) va acabar cinquè i va sumar un diploma olímpic després de tenir una caiguda abans d’iniciar el descens. El suís Jon Kistler, la gran decepció, va acabar sisè.

A Banyoles la gent de Cardona explotava de joia. A Bormio, el protagonista donava curs a l’alegria. “Ja era hora”, va clamar Cardona. “Hi ha molta feina al darrere. Estic desconcertat. Tenia moltes ganes de treure-m’ho de sobre”, confessava després de l’enorme pressió suportada l’última setmana. “En la cursa ha sortit tot bé, em tro­bava superbé, i en arribar a meta ha estat una sensació... Estic sense paraules”, va dir molt emocionat i encara amb les ­pulsacions altes.

“Córrer aquí és molt dur per la pressió i els nervis. Però això ha estat una injecció d’energia”, va explicar als micròfons de TVE. “Em trobava molt bé. Vull donar les gràcies a tothom. Els ànims han arribat. Ja era hora!”, va clamar alliberat.

Tot seguit, gairebé entre llàgrimes, va dedicar el triomf al seu avi, mort “fa molts anys però el recordo molt. També a Kilian Jornet i a tots els que m’han acompanyat, perquè jo no soc ningú sense ells. Ens emportem un altre or cap a casa”, va dir somrient.

El català compleix els pronòstics i demà buscarà una altra medalla en el relleu mixt amb Ana Alonso

Però, abans de pujar al podi, Cardona va fer la promesa que no serà l’última medalla que es penjarà en aquests Jocs. Demà tornarà a posar-se els esquís amb la també medallista Ana Alonso (bronze) en el relleu mixt, on ja van ser subcampions del món el 2025.