Yolanda Díaz, que t'hem vist

Bob Pop va perdre les primàries dels Comuns per a la candidatura a l'alcaldia de Barcelona i la vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, no es presentarà en les pròximes eleccions: quan l'esquerra fa pop, amb majúscula o minúscula, ja no hi ha stop.

Tots els ulls eren a les pàgines amb els documents desclassificats del 23-F quan va saltar la notícia: la fundadora del Moviment Sumar havia penjat una carta en xarxes en la qual anunciava la seva renúncia a ser candidata. Els ulls es van aixecar per un moment, algú va arquejar una cella, i després va tornar a Tejero.

Una manera estratègica de comunicar consisteix a llançar una notícia en el moment en què el públic està més entretingut amb un altre fet, vaja, que l'anunci de Yolanda Díaz ha tingut menys tuits dels que habitualment s'haguessin emés si no hagués coincidit amb els papers de l'intent del cop d'estat. Però encara així els ha tingut, i moltíssims.

En anglès, idioma polític on n'hi hagi, es denomina Burying news, enterrar males notícies, a l'estratègia de publicar una cosa negativa quan l'atenció pública està centrada en un altre fet de més importància, o més noticiosa, que no tenen per què ser el mateix, amb l'objectiu que el desfavorable faci menys soroll. 

Però també hi ha una altra manera de desviar l'atenció, que resulta igualment interessant per analitzar perquè passen les coses quan passen: la Dead cat strategy, l'estratègia del gat mort, consistent en llançar una cosa vistosa per canviar el focus del debat. 

Això és, segons moltes opinions a X, el que ha succeït amb la desclassificació dels papers. Tampoc no resultaria res especialment innovador, ni té perquè ser censurable, a més de què, igual que allò d'enterrar notícies, tots els partits polítics ho han fet, ho fan i ho faran. Com la resta d'humans, que aprofitem per dir que hem ratllat el cotxe el dia que hem cobrat l'extra.

Així que ja tenim convertit en material d'especulació, desinformació o directament falsedat les raons suposadament ocultes per les quals s'ha fet llum sobre uns documents fins ara ocults. Si és que la cosa no té remei.

Tots els ulls eren als documents del 23-F quan la vicepresidenta va fer el seu anunci; els ulls es van aixecar per un moment, algú va arquejar una cella, i després va tornar a Tejero

Hi ha qui diu que s'ha filtrat, allò de Tejero & Cia, perquè no hi havia res a explicar: “davant la desclassificació dels papers del 23-F, es filtra que Milans del Bosch era vegà. I Alfonso Armada fan de Mari Trini” (@Laboreiro). I demanen que es filtren igualmente altres investigacions més actuals i amb més substància. Però d'això se'n diu simplement informar. El problema és que creure's o no una informació depèn ara del color de qui l'emet, i això serveix per a esquerra, dreta i centrecampistes.

És negativa la notícia que Yolanda Díaz se'n va, o més ben dit, se n'anirà, quan deixi les seves tasques ministerials? Per què es va triar un moment informatiu que garanteix titular, òbviament, però no obrir sección? ¿O hi havia alguna urgència en això? Perquè si portava temps meditant-ho, ja no li venia d'un dia. 

El comentari més agre ve d'Ayuso: “Que s'afanyi a anar al PSOE i acabi d'enfonsar-lo”.  Ayuso també rep el seu per aquesta diguem poc elegant sortida de to, però el curiós, o no, és que molts dels likes i post no venen de les dretes: “Mira que no m'agrada per a res la política que fa Ayuso, però aquí hi estic d'acord. Tant de bo Yolanda Díaz acabi de destrossar al PSOE, això és el més d'esquerres que podria fer en la seva vida” (@yderepente_yo).

Ja hi som amb les guerres intestines de l'esquerra. Serà més útil la renúncia de Yolanda Díaz per unir l'esquerra de l'esquerra del que ho han estat les admonicions de Gabriel Rufián? Pel que es respira en els comptes a l'esquerra de l'esquerra de l'esquerra no ho sembla. Caldrà esperar la pròxima mascletá a què són tan aficionats, si és que sempre estan fent pop. Per cert, amb el bé que van els cognoms curts tipus Pop per a titular.