El que necessites no és amor, és HODIO

Òndia! Ja sabem com acabar amb l'odi al món, i serà amb un observatori i una eina pública, HODIO; sí, si fóssim Groucho Marx podríem dir que n'estava faltant, perquè sens dubte d'eines públiques pagades trinco-trinco per tots sempre n'anem mancats, però com som positius li donarem un marge a aquesta iniciativa i, sobretot, a les seves motivacions.

Les apps, plataformes i similars, que no sabem a quina paraula del diccionari de sinònims s'acollirà l'eina anunciada aquests dies pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, resulten molt útils en el moment de la seva presentació i potser no tant en el moment que desapareixen dels titulars. 

Pensem en MeToca, aquella aplicació que segons va proclamar el 2023 la llavors ministra d'Igualtat, Irene Montero, havia de ser L'EINA per distribuir de forma equitativa la feina a la llar. Dos anys després, l'app va desaparèixer “per falta d'usuaris”. Ull, que ho va dir el ministeri, encara encapçalat per la dirigent de Podemos, no ho diem nosaltres, a veure si estrenarem l'HODIO sense proposar-nos-ho.

El rovell d el'ou no és definir odi, que com amb els Reis d'Orient tots sabem que són els pares, i aquí són les xarxes, que de les televisions o el Congrés ens n'oblidem. Aquí es tracta de qui es considera que estan diguem legitimats per ser considerats víctimes d'aquell odi. Aquells amb els quals tenim afinitat, o s'inclouran també els que ens cauen pitjor que fatal? I no estem pensant en les comunitats de veïns, que podríem fer-ho, però la cosa té més substància. 

Perquè l'odi en xarxes va per barris que són ideologies i de passada partits polítics, i perquè l'HODIO funcioni, que ja hem dit que li donarem un marge, no ho hauria de fer sols en una direcció. Posarem uns exemples, difícils, perquè la cosa quedi més clara, a risc de despertar opinions molt enfrontades, ja saben, “No he de callar, per més que amb el dit...”, això aplica a tots, dreta i esquerra.

Quan les xarxes, o sigui X, les altres són beatífiques, o sigui, que ningú amb ganes de gresca no entra en elles, treuen punta, com feien ahir, del “Váyase a chupar botas a Mar-a-Lago y haga el favor de quedarse allí de una puñetera vez”, dirigit per la socialista Mar Espinar a la popular Isabel Díaz Ayuso, és odi? és acceptable perquè va dirigit contra la presidenta de Madrid? 

En xarxes es van popularitzar Hamor i el “Jodío” d'Ayuso, què no és el mateix “Jodio” que “Jodío”, com no ho és “estar jodido que estar jodiendo”, Cela dixit

Que sí, que sí, que Ayuso també tira de fruita quan li convé,  i això és igualment rebutjable, però una cosa no treu l'altra, sempre ha de ser el Què i no el Qui. Això si es tracta de lluitar contra l'odi i no d'una altra cosa, més calculada, menys benintencionada. Si tenen temps i ganes, facin un tomb pel perfil del ministre Óscar Puente, que fa recordar allò de “poesia ets tu”, però canviant allò de “poesia”. 

Un altre exemple: ningú no acusaria tots els musulmans de ser terroristes per les accions de l' islamisme radical, que hem patit també a Barcelona; evidentment es tractaria d'HODIO. Ho és també quan s'assetja en xarxes tots els israelians, i per extensió, els jueus, per les accions del govern de Netanyahu? Què en dirà l'Observatori? Dirà alguna cosa? Ufff.

Les xarxes, o sigui, X, han respost amb un humor que de vegades ens fa pensar que el país tindria futur si tota aquesta creativitat es dediqués a altres menesters. Som-hi. “He creat l'eina Hostias per monitorar les collonades, insults, amenaces i corrupteles dels vostres polítics” (@diostuitero). “Denúncia per plagi et posaré, la meva es diu K-brones i té la mateixa funcionalitat” (resposta de @HarpoantiMarx).

Immediatament va sorgir com a tendència Hamor, que ja se sap que és el contrari de l'odi però no de l'HODIO, i es van viralitzar els tuits amb h toqués o no, “Huanto hamor hi ha hen hese thuit” (@illoilloilloooo), “Hamanece hen Hadrid” (@TheRealWolf814). Doncs mirin, igual no és tan mala idea, així no esperarem al meteorit cada vegada que vegem una h que faci mal a la gramàtica, com  “hase”. Millor exemple... Ui, que al final acabarem avui a HODIO.

També es va popularitzar el “jodío” amb què Ayuso va reanomenar l'HODIO de Sánchez. Aquí es va lluir i no per bé la presidenta madrilenya, també és una cuestió d'accent, perquè no és el mateix “Jodio” que “Jodío”, que és com Ayuso va dir que estàn els socialistes, el que ens fa recordar Camilo José Cela en una sessió de les Corts Constituents el 1978 quan es va despatxar amb un “no es lo mismo estar jodido que jodiendo”. Temps eren temps.

Bé, ara només cal esperar que la cosa de l'HODIO es posi en marxa. Per les seves sentències, presències i absències, la coneixerem.