Un tuit antic de mal gust, un rampell de sinceritat en una entrevista amb públic o una bufetada sobre l’escenari. Els motius que poden portar un actor o actriu a ser a la llista negra de l’ Acadèmia són tants com les cares que en formen part. Perquè, si les xarxes socials no perdonen, els Oscars menys. O, com a mínim, triguen força temps.
Ho sap bé Karla Sofía Gascón, que fa un any que està desapareguda després que veiés truncada el 2025 la seva carrera a l’Oscar. Amb la seva promoció a l’estatueta daurada hi van acabar uns tuits antics seus, recuperats per periodista Sarah Hagi, en què la intèrpret parlava de manera ofensiva sobre l’islam, la diversitat i George Floyd. El càstig, a part de l’escarni públic, va ser acomiadar-se de les possibilitats de guanyar l’estatueta perquè no va poder participar als actes de promoció de la pel·lícula ni passar per la catifa vermella.
“No m’entusiasma gaire el que anomenem els premis de l’Acadèmia”, va dir Sean Penn el 2024
Aquest any és Timothée Chalamet qui segueix els passos de l’actriu d’ Emilia Pérez quan va protagonitzar la gran polèmica dels Oscars. A diferència de Gascón, el franco-nord-americà nominat a millor actor per Marty Supreme ha aconseguit amb una sola frase, en directe i a molt pocs dies de la gala, ofendre totes les companyies d’òpera i ballet del món, a més dels aficionats: “No vull treballar en ballet ni òpera, ni en res que sembli que digui ‘escolta, mantingues-ho amb vida’, encara que ja no interessin a ningú”, va etzibar divendres en un esdeveniment públic de la CNN i la revista Variety . I, tot i que en qüestió de segons va afegir que ho deia “amb tot el respecte” a la gent que s’hi dedicava i que reconeixia haver deixat anar aquell comentari sense cap motiu, la resposta a l’“ofensa” no es va fer esperar.
Desenes d’òperes d’arreu d el món van sortir a replicar a l’actor, entre les quals l’ Òpera Metropolitana de Nova York, que va publicar un vídeo on mostrava tot el procés que hi ha darrere d’una posada en escena: des del vestuari fins a l’escenografia. “Això és per a tu, Timothée Chalamet”, deia la publicació del MET a les xarxes. Tot i que no sembla que l’ Acadèmia prendrà partit en la polèmica, és indubtable que el desafortunat comentari de Chalamet no l’ajuda a alçar-se amb el cobejat premi. Cal veure si el protagonista d’aquesta història passarà per la catifa vermella o no i quin paper prendrà respecte a aquest greuge: entonar el mea culpa o mantenir-se ferm.
El jove actor no és l’únic assenyalat d’aquests Oscars. De fet, en el cas de Sean Penn –nominat a millor actor de repartiment per Una batalla tras otra –, encara no se sap si apareixerà als premis. Amb l’ Acadèmia hi té una història d’amor-odi de fa molts anys. Perquè, tot i que l’organització l’ha premiat amb dos Oscars al llarg de la seva vida, el primer pel seu paper a Mystic river (2003) i el segon per Em dic Harvey Milk (2008), l’actor, director i guionista dels Estats Units ha mostrat el descontentament obertament moltes vegades. La més recent va ser fa una mica més d’un any, el desembre del 2024, durant el Festival de Cinema de Marràqueix: “No m’entusiasma gaire el que anomenem els Premis de l’ Acadèmia. Els productors de l’ Acadèmia han exercit una covardia realment extraordinària quan han hagut de formar part del gran món de l’expressió i han contribuït a limitar la imaginació i les diferents expressions culturals”, va dir sense embuts. La nominació no li ha despertat cap comentari en aquest sentit, però atesa la seva posició cal preguntar-se si anirà als premis i, en el cas de guanyar, quin to, el d’incendiari o el d’agraït, prendrà el seu discurs.
Més enllà d’aquests casos que esperen resoldre’s, sí que hi ha una llista de noms vetats a la gala. Hi ha famosos com Will Smith, que no pot anar ni als Oscars ni a altres esdeveniments organitzats per l’ Acadèmia des del 2022 i durant els pròxims cinc anys per la mediàtica i explosiva bufetada a Chris Rock pels comentaris que va fer a l’escenari sobre el cap rapat de la seva dona, Jada Pinkett.
Encara va ser més dura la sanció a Richard Gere a qui va caure un veto de vint anys després que el 1993 aprofités la seva presència a l’escenari per lliurar un premi per parlar sobre l’ocupació xinesa del Tibet, cosa que l’ Acadèmia va considerar fora de lloc perquè va utilitzar la gala per expressar la posició política. I també per causes vinculades a la política, Susan Sarandon es va convertir en persona non grata a Hollywood. El seu posicionament a favor de Palestina l’ha deixada, va dir a Variety , sense feina als Estats Units i als Goya hi va reconèixer que l’agència la va acomiadar per aquest motiu. “Es va tornar impossible per a mi fins i tot sortir a la televisió. No sé si ha canviat alguna cosa, però no podia fer cap pel·lícula gran ni res relacionat amb Hollywood”, va explicar. Ara treballa a Europa.
La llista també inclou famosos que després de ser jutjats i condemnats per abús i agressió sexual, com Harvey Weinsein, Roman Polanski i Adam Kimmel, no hi tenen cabuda.
Finalment cal esmentar el nom d’algú que ja no hi és però que també va ser al seu dia l’enemic públic número u de l’ Acadèmia. Va ser un dels casos més sonats iel va protagonitzar CarmineCaridi, que va ser expulsat el 2004 per compartir de manera il·legal còpies de pel·lícules nominades, cosa que viola els drets d’autor que sostenen aquesta indústria. L’actor d’ El Padrí 2 , que va morir el maig del 2019, va ser el primer artista dels Estats Units que van apartar per sempre dels esdeveniments organitzats per l’ Acadèmia.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.