Les necessitats d’HPO són sis cops superiors a la producció actual

La producció d’habitatge de protecció oficial ( HPO) a Catalunya fa una dècada que està sota mínims. El sector no ha aconseguit recuperar-se de la de­cisió del Govern central enmig de la crisi de 2008 de retallarel pressupost en aquesta matèria i ha condicionat la creació d’aquesta mena d’oferta. Un estudi elaborat pels economistes Miquel Morell, Agustí Jover i Nil Ragàs, de Promo Assessors Consultors, apunta que per enfrontar-se a les necessitats dels pròxims anys i suplir el dèficit acumulat cal multiplicar per sis la capacitat de producció actual a la comunitat autònoma. “El repte de present i futur és de grans dimensions, però arrosseguem un dèficit estructural. És un problema de passat, present i futur”, explica Morell, que, a més, és membre de la comissió territorial i d’urbanisme del Col·legi d’Economistes de Catalunya ( CEC).

El pla 50.000 és una oportunitat per reactivar la col·laboració publicoprivada

La producció d’ HPO a Catalunya es va situar el 2025, l’últim disponible, en 3.517 unitats, i si es pren la mitjana dels últims deu anys, se situa entorn de les 1.400 unitats anuals. “La dècada anterior, la mitjana es va situar entorn de les 5.000 unitats anuals. Per tant, hem tingut una caiguda del 70%”, assenyala. La raó de la baixada és el pla estatal d’habitatge de 2013-2016, que va reduir al mínim les partides en HPO. “El més important no eren els ajuts al promotor, sinó els adreçats als compradors. Quan l’ Estat deixa de subsidiar aquestes operacions, els promotors deixen de construir perquè la demanda no pot pagar el pis”, comenta Jover, que forma part de la mateixa co­missió del CEC. Ateses les necessitats de la comunitat au­tònoma, aquests economistes estimen que el dèficit acumulat és de 93.000 habitatges.

El dèficit acumulat de l’última dècada a Catalunya arriba a les 93.000 residències

Per estimar les necessitats ­futures d’ HPO, el càlcul d’aquests economistes agafa la referència que s’inclou al pla territorial ­sectorial d’habitatge. El document apunta que a la comunitat autònoma hi haurà 355.000 famílies que quedaran excloses de l’habitatge en ­condicions de mercat i apunta que les necessitats d’ HPO se situaran en 220.000 unitats. La diferència entre una xifra i l’altra, unes 135.000 unitats, són famílies que trobaran altres mecanismes per aconseguir un habitatge. D’aquesta manera, el dèficit acumulat de 93.000 unitats s’ha d’afegir a les necessitats futures. Per afrontar a aquest desfasament, cal pro­duir uns 20.000 HPO a l’any.

La producció de pisos públics només va arribar a les 3.517 unitats el 2025

“És impossible cobrir les necessitats reals d’habitatge social, però és evident que el canvi que impulsa la Generalitat en aquesta matèria és benvingut. Si en comptes de fer-ne 1.400 aconseguim fer-ne 5.000, serà un gran èxit”, comenta Morell, que afegeix que, a més, la nova política d’ HPO està centrada en lloguer de propietat pública a perpetuïtat. Actualment, el parc d’habitatge social està format en gran part per unitats de propietat que perden el règim especial amb els anys. En aquest sentit, Catalunya perdrà 32.000 habitatges protegits de propietat fins al 2030 i 45.000 unitats el 2035, segons dades oficials. Del parc de gairebé 100.000 pisos protegits, només el 38% tenen la protecció de la condició a perpetuïtat.

Jover apunta que un dels encerts del pla 50.000 és la concertació del sector privat. “El principal productor d’ HPO a Catalunya és el sector privat, que s’encarrega de dues ter­ceres parts de la producció”, assenyala. Concretament, el 41% de la producció dels darrers deu anys correspon a promotors privats, i el 25%, a entitats sense ànim de lucre. L’ Institut Català de Sòl (Incasòl) s’ha fet càrrec del 4%, mentre que la resta correspon a altres institucions. Els economistes apunten que la col·laboració publicoprivada és la millor manera peraccelerar la producció d’habitatge protegit i confien que hi hagi noves propostes en aquest sentit.

Morell reflexiona sobre el paper de l’habitatge de l’ Administració: “Durant la crisi financera i immobiliària del 2008, es van aplicar retallades a l’ Estat de benestar, però en cap cas no es van reduir a zero les partides de sanitat ni d’educació. En el cas de l’habitatge, sí que es van eliminar. En termes generals, l’habitatge s’ha deixat fora de l’àmbit públic”.