Empresaris i inversors es preparen per a una possible guerra de llarga durada

Tot i que Donald Trump promet el final dels règim dels aiatol·làs des que van començar els bombardejos fa dues setmanes, el cert és que la guerra a l’ Iran s’ha allargat més del que es preveia inicialment, i no hi ha cap horitzó clar sobre quin en pot el final. De moment les conseqüències han derivat en un increment dels preus del petroli –fins als 100 dòlars el barril–, mentre que el gas se situa entorn dels 50 euros el MWh, un 60% més que abans que comencés del conflicte. Davant d’aquest escenari d’incertesa, els empresaris i els inversors preparen plans de contingència davant d’un allargament eventual del conflicte.

Encara és difícil predir-ne l’impacte per a l’economia espanyola. Les previsions del Govern espanyol passaven abans de l’inici del conflicte i de les amenaces dels EUA de trencar les relacions comercials per un creixement aquest any del 2,2% i de l’1,7% l’any que ve. Les agències de qualificació creditícia S&P, Fitch i Scope ja han iniciat les avaluacions sobre Espanya, que actualment se situen en A+/Estable, A/ Estable i A/Positiva, respectivament. Qualsevol possible millora al ràting estava vinculada a un descens del deute públic al país, cosa que ara sembla més llunyana.

Mentre l’escenari macroeconòmic busca definició, els empresaris ja han passat a l’acció. Gairebé la meitat d’ells, en concret el 44%, ja estan dissenyant més estratègies de creixement davant de la incertesa creada per l’actual entorn geopolític, segons l’informe Perspectives 2026, de KPMG en col·laboració amb la CEOE, per a l’elaboració de què s’han entrevistat 1.238 empresaris i directius espanyols de 23 sectors econòmics.

L’informe mostra que una tercera part dels empresaris espanyols (34%) afirmen que ja han elaborat una nova estratègia de creixement davant la situació geopolítica, mentre que un 10% asseguren que l’elaboraran pròximament i un 36% ho estan estudiant. Els àmbits vinculats a la internacionalització, com l’expansió a altres països i les inversions, així com els projectes d’innovació i tecnologia o aliances estratègiques, els més dependents de les cadenes de valor, són els més afectats per la redefinició dels plans.

Els grans gestors de fons preveuen que el conflicte a l’Iran s’allargarà entre un i tres mesos

Per la seva banda, els inversors també comencen a traçar més fulls de ruta. Gestors de fons internacionals consultats per Bank of America situen la durada més probable de la fase activa del conflicte a l’ Orient Mitjà entre un mes i tres mesos, si bé una part rellevant del mercat no descarta que les tensions durin més temps. En l’última enquesta de sentiment en divises i tipus d’interès, feta entre el 6 i l’11 de març a 39 gestors amb 632.000 milions de dòlars sota gestió, l’opció més votada sobre la durada de la crisi és un horitzó de “mesos, i no pas setmanes”.

Paral·lelament, l’informe sectorial T he Oil Gusher del Bank of America revisa a l’alça l’escenari base dels preus del petroli i n’eleva la previsió per al Brent fins a una mitjana de 77,5 dòlars per barril el 2026, davant dels 60 dòlars estimats anteriorment, atès que hi incorpora el risc d’una disrupció prolongada de l’estret d’ Ormuz.

L’evolució del preu del petroli serà clau aquesta setmana. L’anunci de la liberalització dels 400 milions de barrils al mercat no va tenir l’impacte volgut de fre a l’escalada del preu del cru. Tot i això, l’ Agència Internacional de l’ Energia ( AIE) va informar ahir que els barrils procedents d’ Àsia i Oceania arribaran de manera immediata. Els volums d’ Amèrica i Europa començaran a ser distribuïts a partir de finals de març.

Els països membres ja han presentat els plans d’implementació de la mesura excep­cional, adoptada pel fort impacte que està tenint al mercat petrolier la guerra a l’ Iran i especialment el bloqueig de l’estret d’ Ormuz, per on passa el 20% del comerç mundial depetroli, segons una actualització difosa per l’organisme.

L’AIE afirma que els 400 milions de barrils de petroli arribaran de manera immediata

L’ AIE va assenyalar que es tracta de la sisena acció col·lectiva d’emergència adoptada pels seus membres des de la creació de l’organisme, el 1974, després d’intervencions semblants el 1991, el 2005, el 2011 i dues vegades el 2022.

Tot i que l’alliberament coordinat de reserves constitueix el mecanisme d’emergència més important fet servir fins ara i aporta una reserva important al mercat, l’agència va subratllar que la represa del trànsit normal de vaixells a través de l’estret d’ Ormuz serà el factor decisiu per restablir els fluxos estables de cru.