“No ens ha de fer por el futur, només cal entendre’l”

Mentre creixia la pandèmia, Ryan Gosling va saber aprofitar el bon moment que vivia gràcies al superèxit de La La Land i la repercussió creada pel paper a Blade Runner 2049 i El primer home perquè MGM adquirís per tres milions de dòlars els drets cinematogràfics de la nova novel·la d’ Andy Weir, l’autor de The Martian , amb ell com a protagonista i productor executiu. Avui pot dir que els que van apostar per ell no s’han equivocat. Proyecto salvación –que s’estrena avui– ha arrasat a la taquilla nord-americana, una raresa en temps que abunden més els naufragis que no pas els èxits. A més a més, va rebre els elogis de la crítica, tant pel paper de professor de secundària enviat contra la voluntat a l’espai per salvar la humanitat com per les característiques úniques del film que dirigeixen Phil Lord i Chris Miller, i que combina humor, drama, ciència-ficció, titelles i efectes especials.

Vaig rebre el guió quan les sales de cinema tancaven i els rodatges s’aturaven” Un projecte especial

Va ser el primer que va rebre el manuscrit d’ Andy Weir. Què el va portar a comprar-ne els drets i posar-se al capdavant del pro­jecte?

Vaig tenir molt clar que l’Andy havia capturat un raig de llum en una ampolla, i que havia escrit una cosa veritablement especial. Vaig rebre el manuscrit en un moment que les sales de cinema tancaven i els rodatges s’aturaven. I, tot i això, tenia a les mans aquesta oportunitat veritablement commovedora i molt optimista per mirar el futur com una cosa que no ens ha de fer por, simplement s’ha d’entendre. Em va semblar que era una manera molt radical d’encarar el tema. Sempre recordem certes pel·lícules en el moment que les veiem, i el que deien sobre el moment que les vam veure. I aquest projecte tenia el potencial de convertir-se en una experiència així. Però sabia que havia de ser molt acurat per no engegar-lo en orris. Havia d’armar el millor equip que pogués, i així va ser com vaig anar convocant cadascun dels integrants.

Què el va portar a buscar Phil Lord i Chris Miller perquè dirigissin la pel·lícula?

Tant Amy Pascal com jo sempre havíem tingut clar que no teníem cap més opció. No hi havia ningú més que pogués donar-li el to precís que volíem per a Proyecto salvación . Ells van tenir la valentia d’acceptar una cosa que era un desafiament enorme, i van ser capaços d’afrontar tot el que implicava. Puc donar fe de la valentia que van tenir, perquè es va parlar molt que jo passaria molt de temps sol a la història. Recordo que un dia que em sentia força perdut els vaig dir que havia arribat al fons de la creativitat i que necessitava un company per fer les meves escenes. Em feia falta un amic. En Phil va treure un rotllo de cinta americana, que sempre tenia a sobre per alguna raó. En Chris era en un altre plató. Però després va venir i entre tots dos em van construir una persona amb un tiràs, que van batejar com a Moppy Ringwald. Em vaig posar a ballar amb la Moppy i vaig riure amb ella. El més graciós és que ho van incloure a la pel·lícula. Van ser capaços d’aturar tot el que teníem planificat, escoltar el que jo necessitava i, que potser era el que demanava la pel·lícula en aquell moment, crear una persona a partir d’un tiràs, i filmar-me amb ella.

Va ser gaire difícil treballar amb els titellaires que van donar vida a l’extraterrestre Rocky?

La Rocky és una veritable diva. Requereix un manteniment molt alt. No va ser gens fàcil crear-la. Tenia un equip propi de maquilladors conegut com els Rocketeers. Es vestien com ninges. Però parlant de debò, va ser veritablement difícil. Hauria estat molt més simple si ho haguéssim resolt només amb efectes visuals. Però la relació entre aquests dos personatges és molt complicada a la pel·lícula.

Què és el que espera que els espectadors prenguin com a missatge de la pel·lícula?

Em sembla que la veu de l’ Andy, l’autor, és molt important en aquest moment. Té una manera única i bonica de mirar cap al futur. Tot això va ser un invent seu: un mestre que viatja a una altra galàxia i es fa amic d’un extraterrestre perquè junts salvin el món. No és una mala proposta per anar amb els amics al cinema un divendres a la nit. És una aventura inoblidable, però alhora no és escapista. És un bon recordatori del que som capaços de fer com a éssers humans. I penso que és una bona opció per a la meva família. Moltes vegades ens costa de trobar una cosa que puguem anar a veure tots junts. No oblidem mai els moments inoblidables que hem viscut al cinema. I jo volia provar de fer una pel·lícula que generés en els nous espectadors aquesta classe de record.

Com s’avenia a l’escola amb les matèries en què el seu professor brilla?

No vaig acabar l’escola secundària. No m’avenia amb aquestes matèries i tot plegat va ser una veritable batalla. Però he de dir que em va entusiasmar interpretar la classe de professor que m’hauria agradat tenir.