Una altra crisi energètica

Les guerres d’Ucraïna i de l’Iran coincideixen en l’impacte energètic. En un principi, la major part dels països europeus van decidir prescindir progressivament del petroli i del gas russos, amb més incomoditats per als sancionadors que per al sancionat, que podia continuar venent a la resta del mercat. Les últimes setmanes, però, Ucraïna ha après a focalitzar la limitada­ capacitat de foc en refineries i ports d’exportació, cosa que limita la sortida del petroli rus. Pel que fa a l’Iran, des del principi aquest país ha jugat la carta de la restricció de l’accés de l’energia del golf Pèrsic al món: ha bloquejat l’estret d’Ormuz i ha danyat infraestructura d’altres països de la regió. La conseqüència és que l’oferta de petroli, gas i fertilitzants ha caigut significativament, i els experts expliquen a qui els vulgui escoltar que, encara que la guerra acabés immediatament, el flux trigaria mesos a recuperar la normalitat.

És veritat que l’economia mundial és molt menys dependent del petroli que en els brutals xocs del 1974 i el 1979, però no és menys cert que l’economia mundial és ara molt més gran: concretament, dues vegades i mitja més.

Produir un quilo de pollastre exigeix consumir mig litre de gasoil

Ningú no té idea de quina relació hi ha entre el percentatge en què es redueix l’oferta i el percentatge en què augmenten els preus. Quan –com en el cas de l’energia– el bé és imprescindible, la resposta pot ser enorme. De fet, ho va ser a les crisis del 1974 i el 1979.

El problema és majúscul, i temo que correm el perill d’enfocar la imminent crisi energètica de la mateixa manera –equivocada– que tendim a enfocar la crisi de l’habitatge: com un problema de preus que s’ha de gestionar controlant-los, quan el problema és d’escassedat.

Si el problema fos que el petroli i el gas natural pugen de preu, reduir l’IVA que els grava ho podria solucionar, però el problema és que –de sobte– una part considerable (un 15% al Golf) del flux de petroli i gas mundial s’ha estroncat. Per tant, durant un període de temps que no sabem quan durarà haurem de prescindir d’aquest flux, i el problema és que és literalment vital: produir un quilo de pollastre exigeix consumir aproximadament mig litre de gasoil, i un quilo d’arròs, uns 150 cl.

No critico les reduccions de l’IVA decretades pel Govern espanyol. Constitueixen una resposta urgent a un problema inesperat. El que tracto d’argumentar és que amb tota probabilitat necessitarem –aquí i arreu– mesures molt més sofisticades per racionar l’energia d’una manera o d’una altra, com també que farem bé de repensar la dependència de certes indústries que es basen en l’energia barata, i els vols low cost en són una: cada passatger d’un vol Barcelona-Palma consumeix 20 litres de querosè (sempre que l’avió vagi ple). Amb un preu disparat, podem continuar rebent turistes de temporada, però difícilment de cap de setmana.