Cisjordània, la guerra sense nom

El 15 de març la família Bani Odeh, resident a la població palestina de Tammun, a Cisjordània, va tenir la pensada infortunada de portar els nens a menjar dolços a un poble pròxim per celebrar el final del dejuni del Ramadà. Quan en tornaven el cotxe va ser atacat per una patrulla de la policia israeliana, que va dir que se sentia amenaçada per la velocitat del vehicle. A conseqüència dels trets van morir el matrimoni i els dos fills petits, de 7 i de 5 anys. Només van sobreviure els dos més grans, de 12 i de 9, asseguts a la part del darrere.

La tragèdia dels Bani Odeh podria semblar un accident fatal, un error dramàtic, si no fos perquè la pràctica de disparar primer i preguntar després s’ha convertit en un hàbit de les forces de seguretat d’Israel als territoris ocupats. Els últims dos anys, des de l’octubre del 2023, quan l’organització terrorista islamista Hamàs va llançar l’atac contra l’ Estat jueu des de Gaza, i el novembre del 2025, l’ONU ha registrat l’assassinat de més de 1.000 palestins –entre els quals, 213 nens– a Cisjordània. Així com el desplaçament forçat i il·legal de 36.000 persones, cosa en què l’Alt Comissionat per als Drets Humans veu un clar indici de “neteja ètnica”.

En dos anys més de 1.000 palestins han mort a Cisjordània a mans de l’exèrcit i dels colons

La majoria de les morts van ser perpetrades per l’exèrcit i les forces de seguretat israelianes, però un nombre creixent dels assassinats van ser –i continuen sent– obra de grups de colons extremistes que es dediquen a pressionar violentament els palestins per expulsar-los de les cases i les terres, i crear més assentaments jueus il·legals.

L’activitat d’aquests grups, tolerats i armats –si no encoratjats– pel Govern d’extrema dreta israeliana, ha estat qualificada pel diari d’oposició Haaretz de “terrorisme jueu”, i la compara amb la violència del Ku Klux Klan als estats del sud dels Estats Units contra la població negra en l’època de la segregació i de la lluita pels drets civils: “Aquests incidents gairebé passen cada dia i formen part d’un pla coordinat de més envergadura. Aquests actes de violència tenen com a objectiu sembrar el terror entre els palestins, reduir-ne l’espai vital i expulsar-los per la força de les seves terres, on s’establiran més granges jueves i maajazim (‘ llocs avançats d’assentaments irregulars’) ”.

El Govern israelià treu importància al fenomen –el redueix a l’acció de petits grups d’incontrolats–, condemna només de boca els atacs i no fa res per frenar-los. De fet, els colons fanàtics tenen el suport del ministre de Finances, Bezalel Smotrich (del Partit Sionista Religiós, d’extrema dreta), que té un paper clau en l’Administració de Cisjordània –les antigues Judea i Samaria, com prefereixen dir–, de què promou l’annexió definitiva i on encoratja la creació de més assentaments en vulneració flagrant de la legislació internacional.

La violència dels colons contra els palestins forma part d’aquesta estratègia d’assetjament. Des de l’atac de Hamàs de l’octubre del 2023, el Govern israelià, a iniciativa del ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir –un altre ultradretà, líder del partit Poder Jueu–, ha distribuït 157.000 llicències d’armes i més de 120.000 armes entre els colons jueus a Cisjordània, ha flexibilitzat les restriccions per tenir-ne i ha format 527 milícies o “esquadrons de segu­retat”.

“El Govern del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu –el més extremista de la història del país– està impulsant un nou ordre radical dissenyat per consolidar la supremacia israeliana a Cisjordània. L’expansió dels assentaments, l’escalada de violència dels colons i les operacions militars israelianes cada vegada més agressives n’estan transformant la geografia i la demografia. L’objectiu és destruir qualsevol possibilitat restant d’autodeterminació palestina”, afirmen Hugh Lovatt i Tahani Mustafa, de l’ European Council on Foreign Relations. Es vol boicotejar la solució de dos estats.

Prop d’un centenar d’antics ambaixadors i diplomàtics israelians van fer pública fa poc una carta en què instaven el Govern a posar fi a la “violència intolerable” contra els palestins a Cisjordània i a castigar “els autors d’aquests actes atroços”. Lluny d’això, l’ Executiu ha aconseguit aprovar al Parlament –per a satisfacció de Ben-Gvir, que brindava amb gran alegria– una llei controvertida que instaura la pena de mort a la forca exclusivament per als palestins condemnats per atemptats terroristes mortals. La llei es refereix a actes terroristes que pretenguin “negar l’existència de l’ Estat d’Israel”. Per això els terroristes jueus n’estan exempts.

La de Cisjordània és una guerra no declarada; una guerra silenciosa i oculta –igual que la de Gaza– per la tremenda ona expansiva de les bombes que cauen avui sobre l’ Iran i el Líban. A la franja les morts de palestins a mans de les forces israelianes també hi són constants: almenys 500 des de l’alto el foc acordat a l’octubre, que s’afegeixen a les més de 70.000 víctimes mortals –una confirmada pel mateix exèrcit israelià– causades per l’ofensiva militar ordenada per Netanyahu com a represàlia per l’atac de Hamàs. L’exèrcit hebreu, que va desplegar un perímetre de seguretat marcat per una línia groga, manté avui ocupada una mica més de la meitat de l’enclavament. La resta la controla Hamàs.

Embarcat en més guerres de les que pot abastar –el cap de l’ Estat Major, Eyal Zamir, ha advertit del risc d’“implosió” de l’exèrcit per falta de soldats–, Israel creu possible desterrar definitivament totes les amenaces internes i externes per les armes, mentre prova de consolidar els seus somnis d’expansió bíblics a costa dels palestins. Però la guerra no li portarà la pau. I la victòria –si arriba– no serà sinó una closca buida.