Traspassos d’ahir, d’avui i de sempre

Era l’any 2010 quan, en una sessió del Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida advertia, durant la negociació dels pressupostos amb els socialistes de José Luis Rodríguez Zapatero, que el traspàs de les polítiques d’ ocupació constituïa una reclamació històrica de la seva formació. Afirmava llavors que, si finalment s’acordava la seva transferència al País Basc, ja que el PSOE estava dialogant amb el PNB en aquests termes, s’“obriria la possibilitat” d’estendre-la a Catalunya. El pacte per al traspàs de les competències d’atur entre el Govern espanyol i la Lehendakaritza ha arribat 16 anys més tard. Es va signar al gener i no es farà efectiu fins al 2027.

El País Basc ha obert la porta que Catalunya pugui seguir el mateix camí si acaben consolidant-se les transferències que reclama Esquerra Republicana, entre les quals vol incorporar aquesta qüestió juntament amb altres reivindicacions històriques que queden fora del pacte d’investidura i que implicarien més cotes de sobirania. A ERC asseguren que disposen d’una llista de demandes que els pugui facilitar la pista d’aterratge per escapar-se de l’embolic en què es troben les seves relacions amb el Govern i que donaria via lliure per a l’aprovació dels pressupostos catalans. Recórrer a antigues reclamacions que, lluny d’haver perdut força, continuen sent políticament rendibles.

Res d’això no implica que ERC renunciï a objectius de més pes, com el traspàs de l’IRPF o la cogestió dels aeroports catalans, que continuen sobre la taula. Però, com tantes altres vegades, tot dependrà de la voluntat i els equilibris del Govern espanyol. I ara per ara i fins que no se celebrin les eleccions d’ Andalusia el 17 de maig poques concrecions s’esperen en l’ampliació de l’autogovern. Aquesta carpeta és en mans del PSOE i no sembla que s’hagi d’obrir fins al juny.

Mentrestant, els republicans se centren a pactar els pressupostos amb Salvador Illa, poc disposat a avalar acords que superin les seves competències. S’han donat un ampli marge per negociar-los. Seran uns comptes pactats fins a l’últim detall i arribaran, probablement, quan ja sigui necessari començar a negociar les següents.

Però tots guanyen temps. Illa ne­cessita uns únics pressupostos per passar tota la legislatura; ERC, rendibilitzar la negociació en clau de partit, i el Govern central, mantenir els republicans com a aliats. Temps, en espera que la llista de reclamacions d’Esquerra es concreti.