No som replicants

La polèmica recent que ha senyalat el xef René Redzepi ha reobert un debat incòmode. Durant dècades, amplis àmbits professionals varen funcionar sota codis gairebé militars: jornades interminables, pressió extrema, remuneracions inexistents i, fins i tot, maltractaments. Tot justificat en nom d’un objectiu superior: l’excel·lència. Va ser un argument no exclusiu de la gastronomia, el van utilitzar des de l’esport fins a la indústria musical, passant per la cièn­cia. Entrenadors autoritaris, productors tirànics o líders carismàtics el comportament dels quals es tolerava perquè un objectiu públic i noble –una estrella, una medalla, un Grammy o un Nobel– semblava blanquejar-lo. El que es va considerar disciplina, avui es percep com a excés. I el que abans es justificava, ara s’examina sota un prisma moral oposat.

Per sort, les societats evolucionen, i amb elles canvien els límits del tolerable. La història n’està plena d’exemples. Durant segles, el càstig físic en l’educació es va considerar pedagògic. Empresarialment l’autoritarisme era vist com a lideratge visionari. Els qui transiten en moments de canvi solen viure a contrapeu. Actuar amb el pilot automàtic és un mal principi rector en situacions quotidianes. L’ésser humà és ostatge de les normes de la seva època. Som, en gran manera, replicants culturals: reproduïm les formes que hem après, les jerarquies que hem viscut, els mètodes que hem vist aplicar.

Però a diferència dels replicants de Blade Runner, nosaltres sí que tenim elecció. El comportament forma part del context, però no pot ser l’excusa per determinar la nostra conducta.

El comportament forma part del context, però no pot ser l’excusa per determinar la nostra conducta

El problema apareix quan l’objectiu es converteix en una coartada. Quan l’excel·lència, l’èxit o el rendiment comencen a justificar qualsevol patró. Aquí és on tu mateix has de ser capaç d’entendre que el canvi comença per tu. El resultat no pot legitimar mai el procés. 

L’evolució moral de les societats és, en general, una gran notícia, atès que elevem els nostres estàndards de convivència. Allò que abans toleràvem, avui ens sembla inacceptable. Però també exigeix una dosi de comprensió històrica. Les persones són, en part, esclaves de la forma en què van aprendre a fer les coses. La tasca col·lectiva consisteix en una cosa més complexa que assenyalar culpables: consisteix a entendre els paràmetres amb els quals evolucionar. Sempre podem decidir fer-ho millor.

Redzepi parlava del fet que els xefs tenien una oportunitat per canviar el món; ell, involuntàriament, ha definit un nou camí en la gastronomia.