Setmana gran als tribunals

La pel·lícula El reino , de Rodrigo Sorogoyen, retrata la figura d’un líder regional corrupte, interpretat per Antonio de la Torre, amb poder intern dins de la seva formació, estrets vincles amb el món empresarial i accés a pressupostos que dirigeix una xarxa de corrupteles. Quan es destapa l’escàndol de corrupció, el partit, per calmar l’opinió pública, aïlla els culpables, convertits en peces prescindibles que amenacen de descobrir el pastís. “Això no és una trama... és una forma de vida”, diu el corrupte Manuel López Vidal, el protagonista encarnat pel mateix De la Torre, en una de les frases que millor condensen el sentit de la pel·lícula.

La ficció que es va plasmar el 2018 a El reino troba aquests dies un inquietant ressò a la realitat judicial espanyola per demostrar que la corrupció econòmica i política més matussera continua parasitant els alts cercles de poder, sigui quin sigui el partit majoritari que l’ocupa.

El prestigi de PSOE i PP es ressent amb cada cas de presumpta corrupció

Aquesta, sense exagerar, és la setmana gran als tribunals en què coincideixen, de manera sorprenentment simultània, diferents judicis per corrupció que afecten l’exministre socialista José Luis Ábalos, l’excúpula d’interior del Partit Popular i la família Pujol, que començaran a declarar a partir del 27 d’abril. Aquests dies veurem ex alts càrrecs del PSOE i del PP que tornaran a desfilar pel Tribunal Suprem i l’ Audiència Nacional en dues trames que toquen de ple els dos principals partits del país. El cas de les mascaretes ha arribat a judici en tot just dos anys d’ençà que va començar la investigació, mentre que el cas Kitchen n’ha necessitat tretze per asseure al banc dels acusats els responsables polítics i tretze més per als Pujol.

El prestigi dels dos grans partits, PSOE i PP, es ressent amb cada cas de presumpta corrupció, per a alegria d’extremismes. I la desmoralització ciutadana creix en mode espiral. Dilluns l’enquesta de La Vanguardia reflectia que el principal problema, al davant de l’habitatge, que ocuparia la segona posició, és la política, i el tercer, la corrupció. En uns temps en què els polítics prefereixen el TikTok a les biblioteques, la desafecció política s’agreuja i és urgent redirigir el rumb abans que la distància entre institucions i ciutadania es torni irreversible. Tot això enmig d’un circ judicial diari en què sembla que, en lloc d’expolítics, s’està jutjant Torrente. Almenys aquesta és la sensació que es té quan es veu Ábalos assegut al banc dels acusats. Com aquest senyor va poder arribar a ser un superministre i el secretari d’organització d’un partit? Com es va poder crear des del Ministeri d’Interior una trama per eliminar proves contra el PP?

Per cert, a la pel·lícula de Sorogoyen, el nostre amic López Vidal acaba abandonat a la seva sort i desprotegit de la xarxa que el mantenia dins del sistema polític. No s’aclareix el seu futur judicial, però evidencia que la realitat, una vegada més, acaba superant la ficció.