“Dormia als carrers de Barcelona i ara inauguro el seu festival de cine”

Barcelona va inaugurar ahir el BCN Film Fest amb una gala als cinemes Verdi que va tenir una part de celebració, una altra de cinema i bastant de realitat incòmoda. La desena edició del certamen, que secelebra fins al 24 d’abril, va arrencar amb la projecció de Viatge al país dels blancs , debut en el llargmetratge de Dani Sancho basat en la història real d’ Ousman Umar.

La catifa vermella va reunir els protagonistes de la pel·lícula, inclosa una magnífica Emma Vilarasau, amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; al president del Grup Planeta, José Creuheras, i per descomptat el mateix Ousman Umar, que s’interpreta a si mateix al final, ja d’adult, al film, i la presència del qual va travessar la gala com un recordatori permanent de l’origen real de la història que es projectava. També hi va assistir el cineasta José Luis Garci, a qui se li va lliurar el premi d’Honor del festival. La inauguració va comptar, a més, amb l’actuació de la cantant, trompetista i saxofonista Andrea Motis, que va aportar un contrapunt de delicadesa a una vetllada marcada per l’emoció.

“Cal escoltar la història dels que venen i preguntar-nos per què venen”, defensa Vilarasau

El moment que va definir la nit no va arribar des del protocol ni des de la pantalla, sinó des de la veu d’ Ousman Umar. Visiblement emocionat, va condensar la seva trajectòria en una frase que va congelar la sala: “La ciutat que em va rebutjar, als carrers de la qual dormia, avui inaugura el seu festival de cinema amb la meva pel·lícula. És molt fort. He estat un rodamon i avui soc aquí”.

La pel·lícula, basada en el llibre autobiogràfic del mateix Umar, segueix el viatge d’un jove ghanès que abandona el seu llogarret impulsat per la idea d’un món promès i que, després d’un recorregut travessat per la duresa, arriba a Barcelona, on troba la Montse —interpretada per Emma Vilarasau—, un punt de suport inesperat. El film desplaça el focus del trajecte físic cap a l’arribada i les seves conseqüències: el desarrelament, la invisibilitat i el cost emocional de sobreviure en un entorn que no sempre reconeix a qui arriba.

“Cal escoltar la història dels que venen i preguntar-nos per què venen”, va defensar Vilarasau. L’actriu va subratllar la pertinència del film en el context actual: “La majoria arriba sense cap xarxa. El més fàcil és no mirar, i aquesta pel·lícula t’obliga a fer-ho”. Per la intèrpret, el valor del relat està en posar rostre al que sol quedar reduït a estadística: “Quan hi ha noms i cognoms, ja no parlem d’immigració com a concepte, sinó de persones”.

El director Dani Sancho va explicar que el seu objectiu ha estat allunyar-se del drama social convencional.“Volíem fer una pel·lícula que atrapés l’espectador i despertés empatia sense sermonar”, va assenyalar. El cineasta, que va conèixer la història d’ Umarfa més d’una dècada, va defensaruna posada en escena lluminosa iuna narrativa que combina impuls i contenció emocional. “No volíem recrear-nos en la misèria, sinó explicar una història que connectés amb el públic”, va afegir.

En l’acte inaugural l’alcalde Jaume Collboni va felicitar el centenari dels cinemes Verdi –els més antics de la ciutat en actiu– i el desè aniversari del festival destacant el “moment dolç” de Barcelona amb el cinema en termesde talent i projecció internacional.La directora del certamen, Conxita Casanovas, va reivindicar l’“amor alcinema” com a senya d’identitat del BCN Film Fest i va defensar una programació que prioritza la qualitat sobre la quantitat en aquests deu anys de recorregut.