Sánchez i Lula criden a unir forces davant l’onada que “fereix” la democràcia

Els presidents Pedro Sánchez i Luiz Inácio Lula da Silva van fer ahir la primera reunió bilateral entre Espanya i el Brasil que, a més d’enfortir la relació entre els dos països, va situar la mirada al complex escenari mundial. La ruptura de l’ordre internacional per part de Donald Trump i l’auge de l’extrema dreta van portar els dos mandataris a advocar per una reacció per salvar la demo­cràcia, davant l’ombra del “feixisme”.

En la roda de premsa després de la cimera, Sánchez i Lula van assenyalar que comparteixen una mateixa visió del món de “defensa de la democràcia, el dret internacional, el multilateralisme i la pau”. Sense citar expressament els Estats Units i el seu president, Donald Trump, però sempre en el rerefons d’aquestes reflexions, van subratllar el seu compromís per redoblar esforços i “fer front als autoritarismes i l’ onada reaccionària”. Volem, va dir Sánchez, “curar” les ferides que d’altres han creat. Les ferides de la democràcia.

Aquest és el sentit de les tres cimeres que se celebren a Barcelona, amb la primera trobada al palau de Pedralbes, i amb les cites posteriors de la Reunió en Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilization. Tres cites que compar­teixen un missatge de recom­posició de les forces progressistes a escala internacional, i de front comú que Lula va simbolitzar sumant-se al “no a la guerra” de Sánchez i a la seva política exterior.

El mandatari brasiler va insistir a vincular la cimera bilateral, i les posteriors cites, amb la idea de compartir trinxera, però va llançar una sèrie d’avisos. Va ser clar preguntant-se i alertant sobre els riscos de la democràcia, així com del declivi de les forces socialdemòcrates al món. “Hem de preguntar-nos què ha passat”, va dir, i fins i tot va mostrar sorpresa davant una pèrdua de força del progressisme les causes del qual encara no entén.

La democràcia ha de ser útil per a la ciutadania, va assenyalar Lula, que va continuar preguntant-se “com la imbecil·litat ha anat guanyant adeptes” i va posar després una nota de gravetat: “No s’ha de permetre el passat com amb Hitler, que torni el nazisme o el racisme”.

Però el que busquen les tres cites de Barcelona és sobretot un missatge positiu, de rearmament i per “donar esperança al món”. Sánchez va destacar que Espanya i el Brasil estan cridats a ser els motors que “acostin més” la Unió Europea i Amèrica Llatina, va recordar el recent acord entre la UE i el Mercorsur com la possibilitat de transmetre un missatge diferent basat en la cooperació i la confiança. Mentrestant, Lula indicava que les cites de Barcelona són un símptoma de moviment en el progressisme mundial. Però també recordava aquells temps quan la socialdemocràcia tenia les regnes del món.

Sánchez es va mostrar partidari de reformar les regles del multilateralisme, donant veu a nous actors polítics en un món que defineix com a “multipolar”. Així mateix, va voler assenyalar que la pau no és només absència de guerra, sinó la condició per fer possible la prosperitat, la justícia social, la llibertat, i els valors que estan sent atacats per l’“ onada reaccionària”. En aquesta aposta per reformar les regles del multilateralisme, Lula va lamentar el debilitament de l’ONU i la nul·la atenció que li donen els països que la van crear, amb les crítiques als Estats Units de nou implícites.

En aquesta primera cimera bilateral, que enforteix l’entesa dels dos països a les dues vores de l’ Atlàntic, es van firmar 15 acords entre els ministres assistents pels dos països, vuit per part espanyola, en àmbits com la tecnologia, els minerals crítics, la lluita contra la violència de gènere o l’emprenedoria. Al marge de la lletra petita dels acords, la nombrosa presència ministerial donava compte del relleu que es va voler donar a la cita.

Durant la roda de premsa, Sánchez també es va referir a la situació de Veneçuela –amb el rerefons de la reunió entre Alberto Núñez Feijóo amb la líder opositora, María Corina Machado–. El president espanyol i el brasiler, que es van mostrar en contra de la intervenció dels Estats Units i la detenció de l’expresident Nicolás Maduro al gener, van assenyalar que el futur de Veneçuela ha de ser en mans dels seus ciutadans. El pols geopolític inclou tothom.