Els espanyols, primer

María Guardiola va fer ahir el discurs d’investidura com a presidenta d’Extremadura després d’haver arribat a un acord amb Vox després de mesos de dures negociacions. Un pacte que, pel contingut, ha condicionat el debat polític al cap de pocs dies de l’inici de la campanya electoral a Andalusia i que ha estat criticat directament per dues figures destacades del seu propi partit: Isabel Díaz Ayuso i Juan Manuel Moreno, que no han tingut objeccions a qüestionar el principi de “prioritat nacional”, recollit al programa de govern.

Per això, després de la polèmica que ha suscitat el pacte, en les primeres paraules com a presidenta, va voler deixar clar que el nou executiu de coalició amb Vox “no incomplirà mai la llei”. Això sí, del polèmic concepte, cap menció al llarg d’un discurs de 28 pàgines. Una absència que obre el dubte entre l’oblit o el silenci deliberat.

La interpretació de la “prioritat nacional” causa friccions entre PP i Vox

La interpretació d’aquesta “prioritat nacional” causa les primeres friccions entre Vox i els populars, que fan equilibris discursius per justificar la inclusió d’aquest precepte. A la direcció del PP han reconegut que era una concessió retòrica a Vox. Afirmen que no tindria efectes pràctics reals, ja que en cap cas no s’establiria una prioritat entre ciutadans legals en funció de l’origen. En­cara més, el secretari d’organització, Miguel Tellado, present a les nego­ciacions, va assegurar que es prioritzarien criteris com la vinculació amb el territori. De fet, al text de l’acord hi apareix l’“arrelament” a la comunitat i s’al·ludeix a la “prioritat nacional” de manera genèrica.

Però Vox, conscient d’aquesta in­comoditat, ha fet un pas més per obligar Alberto Núñez Feijóo a pronun­ciar-se al Congrés sobre aquesta po­lèmica “prioritat nacional” a través d’una moció. Els ultres d’ Abascal van més enllà que al pacte d’investidura sabent que la iniciativa no té cap efecte normatiu, però sí un elevat rendiment polític al debat parlamentari en plena precampanya andalusa.

El PP ha respost amb una esmena per introduir-hi explícitament el criteri d’arrelament, en un intent de rebaixar la càrrega ideològica. En aquest ­escenari, la moció, sense efectes jurídics ­directes, es converteix en un nou camp de batalla discursiu que, de ­manera indirecta, acaba donant oxigen al PSOE, que observa com l’enfrontament a la dreta monopolitza l’agenda política i desplaça del focus les diferències, més que evidents, amb el seu soci Sumar en qüestions com les polítiques d’habitatge.