Molt a canvi de res

L’altruisme no està de moda. El mantra és “pensa en tu”. I encara va més de baixada fer res per amor a l’art. Tot s’ha de monetitzar, tot ha de tenir un rèdit econòmic. El món del futbol també forma part d’aquesta espiral individualitzant, egocèntrica i materialista. Però, de tant en tant, es produeix algun petit miracle, un senyal, que ens recorda que no està tot perdut. La petita esperança es va obrir aquesta setmana, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, on es va presentar la 21a edició deRelats solidaris de l’esport . Un llibre que recopila històries curtes firmades per periodistes esportius, la venda del qual va destinada a finalitats benèfiques. Vet aquí el primer bri d’esperança. Els periodistes esportius com a col·lectiu som un desastre, però quan treballem plegats aconseguim grans coses, com recorda sempre Xavi Torres, alma mater del projecte.

Amb llibre preparat i decidida l’entitat beneficiària, aquest any la Fundació Avan, l’impuls definitiu per fer enlairar el projecte és l’apadrinament. I qui millor que un jugador del FC Barcelona per donar volada a la iniciativa. Qui ha acceptat la proposta enguany ha estat Eric Garcia, que els últims mesos ha estrenat renovació fins al 2031 i un lloc a la privilegiada taula dels capitans. Tota una referència dins i fora del terreny de joc. El jugador de Martorell va fer la sessió de fotos per a la portada del llibre, va gravar una crida per promocionar-lo i, aquesta setmana, ha participat en l’acte de presentació. Tot de manera desinteressada. El patró director de la Fundació Damm, Ramon Agenjo, destacava mig de broma mig seriosament que era la primera vegada que un jugador del Barça arribava puntual a un acte com aquell. Un fet que pot semblar menor però que demostra respecte cap a les desenes de persones que l’esperaven. Eric va escoltar amb atenció la directora general de la Fundació Avan explicant com treballaven i què farien amb els diners recaptats. Fins i tot va valorar la importància d’un projecte com comprar un exoesquelet i va confessar que estava especialment sensibilitzat amb la causa perquè tenia un cas proper de malaltia neurològica.

Amb respecte i de manera desinteressada Eric Garcia va demostrar que hi és per al que calgui

El blaugrana també va assumir amb humor el fet d’embrancar-se en aquest projecte amb periodistes esportius i va entomar amb naturalitat les qüestions bàsicament de l’actualitat esportiva que se li van plantejar en el torn de preguntes. Gairebé amb la mateixa paciència i bona cara amb què va participar en la ronda de fotografies oficials, que no van ser poques, amb els responsables de les empreses col·laboradores en el projecte. Sempre amb un somriure, una encaixada de mans i un “com va?, com estàs?” amb persones que, majoritàriament, veia per primera vegada. Amb respecte i educació i a canvi de res. I deixant clar que, com diu el seu pròleg per al llibre solidari, “Aquí hi som per al que necessiteu!”. Gràcies, Eric.