La sega dels clavells de la revolució portuguesa

Portugal celebra avui l’aniversari de la revolució del 1974 amb el soroll de fons d’una segadora, la que la ultradreta de Chega ( Ch) i Iniciativa Liberal ( IL) estan greixant per esborrar de la Constitució els últims clavells, el símbol popular i històric de la insurrecció militar, que sense víctimes mortals en les accions principals va posar fi, de sobte, el 25 d’abril del 1974, a la dictadura implantada el 1926.

Les tres formacions de la dreta portuguesa, Ch, IL i els conservadors del governant PSD de Luís Montenegro, tenen per primera vegada la majoria de dues terceres parts per modificar la Carta Magna sense comptar amb el Partit Socialista (PS), cosa que el líder ultra André Ventura i la seva homòloga liberal Mariana Leitão volen fer servir per arrencar aquests clavells d’un text constitucional modificat diverses vegades. Els 91 diputats conservadors, els 60 diputats ultres i els 9 diputats liberals sumen 160, el 70% sobre 230, per sobre del llindar del 66%.

Si bé no afecta per a res la legalitat d’una reforma eventual, és una majoria fruit de la combinació entre el sistema electoral i la fragmentació desastrosa a l’esquerra del PS, amb Livre, pròxim a Sumar; Bloc, proper al BNG i a Podem, i el Partit Comunista, amb vincles històrics amb IU. Dividits en el seu nanisme, només van obtenir diputats en tres circumscripcions, Lisboa, Porto i Setúbal, cosa que va multiplicar el rendiment del per­centatge estratosfèric de la dreta del 61%, fins a plasmar-se en el 70% dels diputats.

Davant de l’ímpetu de Ch i d’IL per aprofitar el que consideren una oportunitat històrica de fer una Constitució de dretes, Montenegro prova de contemporitzar, amb la seva aposta per ajornar la reforma fins a la segona part de la legislatura, el bienni 2027-2029. Així, mira d’evitar la ruptura de tots els ponts amb el PS, el concurs del qual resulta vital per al seu Govern en minoria de geometria variable, amb acords puntuals amb ultres i socialistes. Aquesta cautela també expressa la divisió interna dins del PSD davant la fallida de l’acord històric en les qüestions d’ Estat amb el PS.

Hi ha un intent de treure del preàmbul la retòrica apel·lació al camí cap a “una societat socialista”

“ Necessitem una revisió constitucional, perquè no hem de tenir una Constitució que camini ni cap al socialisme ni cap al cheganisme ”, va proclamar el líder ultra André Ventura al febrer al Parlament, durant la sessió commemorativa dels 50 anys de l’aprovació de la Carta Magna. Uns minuts abans, diversos membres de l’assemblea constituent del 1976 van abandonar la tribuna, com a protesta per les paraules de Ventura, admirador confés del dictador Oliveira Salazar.

L’al·lusió de Ventura contra el trànsit “al socialisme” al·ludia a la frase que continua en el preàmbul de la Constitució sobre l’aposta per “obrir camí per a una societat socialista”. És una declaració de principis, sense valor jurídic, que, si bé en el moment inicial podia ser representativa de bona part del text original, va anar perdent aquesta qualitat amb les modificacions successives, efectuades des del 1976, que a Portugal s’hi fan sense referèndum.

Les pretensions de Ventura van molt més enllà, encara que ni Ch ni IL encara no hagin pre­sentat formalment la proposta actual de reforma. Chega pretén reforçar les forces armades, augmentar les potestats de la policia, introduir a la Constitució la seva política migratòria de mà dura i establir la cadena perpètua, com a mínim a través d’un mecanisme anàleg a la presó permanent revisable. IL, defensora de la gestió del president argentí Javier Milei, aposta per la jivarització de l’ Estat i per eliminar en tot el possible les condi­cions al lliure mercat.

Si bé constitueix un misteri fins on estaria disposat a arribar el PSD, les últimes dècades ha advocat per canvis que eliminin les limitacions als acomiadaments, just quan el Govern promou una molt contestada reforma laboral, i redueixin drets socials. També ha defensat la reducció dels 230 escons del Parlament, si bé no és clar si compartiria l’objectiu de Chega de deixar-ho amb 150.

L’esquerra denuncia que seria un “canvi de règim” i diu que la frustració social no és culpa de la Carta Magna

Aquesta disminució dràstica del nombre de diputats constitueix un dels eixos de la resposta de les forces progressistes, que, en el marc de la seva debilitat parlamentària extrema, s’oposen frontalment a la reforma eventual de dretes que, segons l’opinió del líder de Livre, Rui Tavares, suposaria un canvi de règim. “La frustració que senten els portuguesos no ve de la Constitució, sinó del seu incompliment”, afirma el president de la República de Portugal, el socialista António José Seguro. Les enquestes indiquen que, en el marc d’aquest malestar, els portuguesos no fan cap valoració negativa de la Constitució i que s’oposen a canviar-la en l’àmbit laboral.

És una de les “conquestes d’ Abril”, com anomenen els portuguesos la màgica revolució de fa 52 anys.