Els bisons, aliats d'un poble de 80 habitants per restaurar la muntanya i prevenir els incendis

Ubicat al cor de l'Alt Tajo i amb tot just 20 veïns fixos a l'hivern -80 habitants censats-, El Recuenco (Guadalajara) és un dels gols pobles d'Espanya que busquen pobladors per no desaparèixer. Al gener van arribar nous i estranys residents: nou bisons que intentaran fer la feina que han deixat de fer els ramaders, extints en la zona davant la falta de relleu generacional. S'espera que aquests exemplars de l'últim gran bòvid salvatge que queda a Europa -cinc femelles i quatre mascles- restaurin l'abandonada muntanya. Són animals que, per a alguns científics, tenen un enorme potencial per generar paisatges més resilients davant incendis i altres impactes del canvi climàtic.

El desembarcament d'aquests bisons a la muntanya castellano-manxega forma part d'un projecte pioner d'investigació internacional liderat per Rewilding Spain, una fundació sense fundació sense ànim de lucre, creada el 2020, dedicada a la renaturalització d'ecosistemes. El rewilding -resilvestración- fomenta solucions basades en la natura per combatre el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i l'abandonament rural.

Per a ajuntaments tan petits amb una enorme muntanya és clau trobar formes de gestió dels entorns. Aquesta brigada de bisons pot ajudar-nos

L'objectiu del projecte, que compta amb la col·laboració de la Universitat del País Basc, la Universitat de Manchester (Regne Unit) i un centre d'investigació especialitzat en dinàmiques ecològiques dependent de la Universitat d'Aarhus (Dinamarca), és entendre fins a quin punt els bisons són capaços d'adaptar-se a ecosistemes mediterranis i contribuir així a la seva restauració.

El bisó europeu és l'únic bòvid salvatge de gran mida que ha sobreviscut a Europa i el mamífer terrestre de més mida del continent. “Entendre millor la seva capacitat per habitar en ecosistemes com els del Sistema Ibèric Sud i els seus efectes sobre la vegetació permetrà prendre millors decisions pel que fa al paper que aquesta espècie pot exercir en la renaturalització a Europa i en la gestió de la natura en zones abandonades”, expliquen les autoritats d'aquesta fundació.

Els bisons van arribar a El Recuenco procedents d'una finca privada al Espinar (Segòvia). Els exemplars adults han viscut allà en semillibertat des que van arribar a Espanya des de Polònia i els Països Baixos fa tres anys. Els individus més joves van néixer ja en aquella finca, “per la qual cosa es tracta d'un ramat cohesionada i aclimatada a les condicions de l'altiplà”.

La posada en marxa d'aquest projecte ha estat possible gràcies a la implicació decidida de l'Ajuntament i dels veïns, preocupats per una muntanya cada vegada més inflamable producte del clima extrem i l'absència de ramaders, els històrics “gestors” del territori. L'alcalde, Enrique Collada (28 anys), va sol·licitar participar del programa a l'interioritzar-se sobre el potencial de renaturalitzar els entorns que tenen els grans herbívors.

“Per a ajuntaments tan petitons que tenim una enorme muntanya i que vivim en la indigència econòmica és clau trobar formes de gestió dels entorns. Aquesta brigada de bisons pot ajudar-nos”, explica Collada.

El rebuig d'un grup de científics

La introducció del bisó europeu a Espanya porta anys de debat en la comunitat científica. En el 2024, quaranta investigadors i investigadores de vint-i-cinc universitats i centres d'investigació de nou països, van publicar una reflexió sobre els abastos i limitacions d'aquesta estratègia de renaturalització. Entre els autors, van participar els investigadors Ramón Soriguer, Miguel Delibes, Montserrat Vilà de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC).

Segons el parer d'aquests experts, “el bisó europeu no és capaç de restaurar cap hàbitat perdut a Espanya, ni pot complir cap d'aquestes funcions millor del que poden fer-ho els herbívors autòctons silvestres o domèstics ja existents”.

Denuncien que “ningú no ha pogut demostrar que el bisó europeu visqués mai a la Península Ibèrica”, una realitat que permet assumir que és “incapaç de sobreviure en un clima tan càlid i àrid sense l'assistència humana”.

Els autors incideixen que, per raons ecològiques, bioclimàtiques, legals i ètiques, la introducció del bisó europeu a Espanya és un cas que “depassa els límits del reasilvestramiento raonable”.

“s'ha pretès justificar la seva introducció amb supòsits mai demostrats que han aprofitat la seva icònica imatge com a espècie emblemàtica per aconseguir una finalitat mancada d'evidències provades”, adverteixen aquests investigadors. I conclouen: “Lamentablement, s'ha explotat el seu atractiu social i mediàtic anteposant els aspectes emocionals als estrictament objectius a fi de generar un ambient procliu a la seva introducció, provant de donar l'aparença d'un pla de recuperació de la fauna ibèrica extingida i que es rescata una espècie amenaçada”.