La crisi a Ormuz deixa 20.000 mariners atrapats al Golf

Cinquanta dies fondejats. Aquest era el compte de l’ Epaminondas i l’ MSC Francesca quan Donald Trump va parlar d’un “gran acord”, dimarts, 21 d’abril. L’optimisme de la Casa Blanca va animar els dos vaixells de càrrega a travessar l’estret d’ Ormuz sense l’aprovació del control iranià. Van apagar el senyal AIS, el sistema que informa en temps real de la posició, rumb i velocitat del vaixell, i es van sumar en silenci a un comboi de dotze navilieres occidentals que intentaven travessar un pas de 30 quilòmetres d’amplada sense ser vistos. La majoria ho va aconseguir. Ells, no.

Les forces navals de la Guàrdia Revolucionària van interceptar els vaixells de càrrega i els van remolcar a aigües iranianes. És el primer segrest des que va esclatar el conflicte, el 28 de febrer, i el record de l’ MSC Aries –retingut el 2024 durant any i mig abans que la seva tripulació pogués tornar– plana sobre els 30 tripulants als dos vaixells.

La història de l’ Epaminondas i l’ MSC Francesca –la destinació final del qual, per cert, era el port de Barcelona– ha estat una gerra d’aigua freda per als 20.000 mariners atrapats al Golf, a bord de petroliers, portacontenidors i altres vaixells aturats enmig d’una cadena logística que fa gairebé dos mesos que no es mou.

La situació de les tripulacions preocupa també la comunitat internacional. Segons l’ Organització Marítima Internacional ( IMO), els vaixells atrapats estan sent reproveïts amb aigua, menjar i combustible des dels ports de l’ Aràbia Saudita i Oman, però no poden atracar ni evacuar les tripulacions. Els mariners continuen a bord perquè els vaixells necessiten una dotació mínima per operar. “Han estat treballant durant setmanes en una zona de guerra activa”, adverteix l’organització. N’hi ha molts que fa setmanes que no poden desembarcar ni saben quan podran. Tot i que en teoria podrien ser substituïts, les navilieres necessiten voluntaris disposats. Mentrestant, els vaixells estan en moviment dins del Golf, buscant zones més segures on esperar.

Des del bloqueig de l’estret del 2 de març, hi han entrat 179 vaixells i n’han sortit prop de 300

Malgrat que les xifres varien segons la font, la majoria d’experts coincideixen que hi ha prop de 500 vaixells atrapats al golf Pèrsic. “Quan es va tancar el mar Roig, almenys hi havia una alternativa: podies anar pel cap de Bona Esperança”, explica Jordi Torrent, secretari general de l’associació de ports mediterranis MedPorts. “Aquí no n’hi ha cap. És un sac sense sortida. No pots entrar-hi ni sortir-ne”.

Sobre el mapa, l’estret continua obert, però a la pràctica travessar-lo és impossible, especialment per a les navilieres occidentals. La raó no és només la por que les ataquin: és que cap companyia d’assegurances no està disposada a cobrir el risc. En temps normals, assegurar un petrolier costa el 0,1% del seu valor. Amb el conflicte, aquesta prima s’ha multiplicat per vint. Però fins i tot al nou preu, el problema és un altre: amb 500 vaixells atrapats –cada un valorat en uns 140 milions de dòlars– el risc acumulat és tan enorme que cap consorci assegurador del món no té capacitat per cobrir-ho tot. “Si un de cada deu vaixells és atacat, les pèrdues serien de milers de milions”, explica Arcadio Martínez, directiu de DSV Air & Sea, un dels intermediaris logístics més grans del món. “No és que no vulguin assegurar-los, sinó que no tenen capacitat per assegurar-los”.

El “gran acord” que va prometre Trump a començaments de setmana va tornar a quedar en paper mullat. Els Estats Units van imposar el seu propi bloqueig 500 quilòmetres més a l’est i van convertir el golf Pèrsic en una trampa amb dos candaus. “L’ Iran només deixa passar els seus, uns cinc al dia”, resumeix Martínez. “I els Estats Units no en deixen passar cap d’iranià”.

A més, les lleis internacionals impedeixen de pagar el peatge de dos milions de dòlars que l’ Iran exigeix des que el 2 de març va inhabilitar el pas tradicional i va obligar els vaixells a prendre una ruta més propera al seu territori. Alguns vaixells –indis, xinesos o tailandesos– van pagar, en iuans o bitcoins.

Entorn de 500 vaixells estan atrapats des de fa més de 50 dies a les aigües del golf Pèrsic

Les poques embarcacions que han travessat responen a un patró molt concret. Segons l’analista de Rystad Energy Jorge León, es tracta principalment de petroliers que transporten cru i gas a Àsia –sobretot a la Xina i l’ Índia– i que operen als marges del sistema, a través de xarxes opaques i de l’anomenada flota fosca. “És un flux molt reduït, però suficient perquè l’ Iran no hagi de tancar del tot les seves exportacions”. Per a les grans navilieres occidentals, aquesta via no existeix. “Una companyia com Maersk no pagarà mai un peatge així”, diu Martínez. “Al moment en què el pagui, els EUA la sanciona i li prohibeix operar amb la resta del món”.

En condicions normals, més de 150 vaixells travessen cada dia Ormuz. Ara el travessen menys de deu i, algunes jornades, amb prou feines tres. L’ Aràbia Saudita ha desviat part de la seva producció cap al mar Roig, però la seva capacitat és limitada. El tràfic també s’ha reconfigurat: l’ MSC Francesca navegava buit quan va ser segrestat, després d’haver descarregat tots els contenidors en ports saudites perquè arribessin a la seva destinació a través d’altres rutes. El resultat és un trànsit mínim i un Golf convertit en un espai immòbil, on centenars de vaixells ­continuen esperant una sortida.