Un dels avantatges de ser gran és tenir al cervell l’evolució del món, que afecta l’economia, la medicina, la política, l’impacte de totes aquestes coses en diferents països i moltes coses més. L’impacte en la família dels canvis que es van creant en tantíssimes àrees també és important.
Quan jo vaig començar a treballar havien aparegut els ordinadors que ja feia uns quants anys que funcionaven per a algunes empreses. Encara conservo el primer ordinador que vaig tenir, que pesa bastant, però que encara funciona, tot i que el meu telèfon mòbil pot fer més coses que aquell ordinador.
Els ordinadors són una gran ajuda, però hi ha coses que requereixen la relació personal
Un antic alumne em va explicar que un director seu, per un error quan li va enviar un correu electrònic, també va rebre un correu electrònic que havia arribat al seu director en què un col·lega del meu antic alumne agraïa al director la promoció que li faria i que seria bona per a l’empresa i més bona que si hagués promocionat el meu antic alumne. El meu antic alumne em va explicar que el que havia pogut deduir el portava a pensar a buscar tan de pressa com fos possible una altra oportunitat de feina en una altra empresa.
Jo sempre insisteixo que “la confidencialitat no existeix”. S’ha de tenir molta cura amb les coses que enviem per e-mail, però a més hem de procurar fer les coses bé, encara que no siguin fàcils de fer bé. I convé que, si hem de treballar en algunes coses amb algú de la nostra empresa o de la nostra organització que és en un altre lloc geogràfic, busquem la manera de reunir-nos personalment i li creem una molt bona imatge nostra parlant amb respecte, amb humilitat, amb afecte i amb agraïment.
Els ordinadors estan facilitant la comunicació i fent malbé la relació personal i tot el que això pot aportar. A la meva escola de la Xina ja hi he tingut diverses reunions organitzades per grups d’empresaris exalumnes que m’han dit que es volien trobar personalment amb altres antics alumnes durant un programa d’un dia, i alguna vegada de dos dies, per poder parlar entre ells i fer preguntes i respostes. Hi ha coses que no “es poden fer en línia”, diuen.
No hi ha dubte que els ordinadors són una gran ajuda en la nostra feina. Però la nostra capacitat de negociar, d’exposar les nostres idees i aquelles coses que volem aconseguir, requereix una relació personal. Alguna vegada he publicat que si negociem una qüestió amb algú, si aconseguim portar la persona amb qui negociem al fet que sigui ell o ella que proposi el que nosaltres volem i li diguem: “Quina idea boníssima que tens; no se m’havia acudit, però em sembla genial; compta amb mi”. I fem el que volíem fer, que naturalment era una cosa correcta, però potser un cap l’acceptarà més bé si pot dir que és idea seva.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.