Que continuï el xou

El primer missatge que va escriure Donald Trump en una estranyíssima xarxa social que només fan servir els seus, anomenada Truth, després de sobreviure al tercer intent d’atemptat incloïa les paraules en majúscules “LET THE SHOW GO ON”. És a dir, “que la festa continuï”. La frase va sorgir als circs del segle XIX, i la solia pronunciar el mestre de cerimònies quan s’escapava algun animal o quan un dels artistes patia alguna lesió.

En aquells moments, el més important era que el públic no entrés en pànic i que tot continués com si res. El lema es va convertir en una espècie de mantra d’orgull per a tota troupe que hagi d’enfrontar-se al públic i té sovint un vessant cruel.

Quan es va produir el tiroteig, centenars de reporters van passar la crònica amb els mòbils

En les cròniques que han fet els periodistes que assistien a la seva festa, el Sopar de Corresponsals, quan es va produir el tiroteig es parla de certa confusió i caos, i de centenars de reporters abalançant-se sobre els seus mòbils per passar la crònica. També ha donat molt de joc a les xarxes la imatge de Stephen Miller, el polèmic conseller de seguretat nacional de Trump, que sembla utilitzar la seva esposa embarassada com a escut humà al fugir de la sala.

“L’espectacle ha de continuar” és una frase que defineix bé aquest acte, que abans de Trump es considerava un xeflis bipartidista on periodistes i mandataris s’intercanviaven acudits amb diferent grau d’acidesa. Alguns estudiosos del fenomen Trump han arribat a afirmar que l’empresari es va presentar a la presidència per primera vegada per culpa del que va passar en aquella festa, pels acudits que va fer sobre ell el còmic i guionista Seth Meyers l’any 2011, quan Obama encara era president.

Trump, que no sent gaire respecte per la premsa, se l’havia saltat fins ara, però aquesta vegada va decidir anar-hi. ¿Tenia sentit per als periodistes asseure’s a aplaudir i fer rialles amb un genocida confés (va ser ell qui va parlar d’eliminar civilitzacions) que s’està encarregant de dinamitar totes i cadascuna de les garanties del que solia ser un Estat de dret?, ¿fins quan es continua aparentant normalitat i mantenint rituals que semblen obsolets? En aquesta era alterada tots som una mica l’acròbata que segueix a la seva, mig obedient, mig espantat, mentre els elefants campen pel poble.