Bon Dos de Maig

Bon dia de la Comunitat de Madrid! Un enclavament idoni per assentar-se. Una de les regions d’Europa més pròsperes, aliena a l’escissió nord-sud entre rics i pobres, ni a la regió ni a la capital. Així, la serra verda del nord i la campanya seca del sud tenen el mateix PIB, i les cèlebres divisions de Salamanca i Lavapiés són intercanviables, resultat de no haver d’habitar el madrileny la pobresa ni entorns discriminats. Madrid, on no cap la laxitud política davant del possible abús de les forces de seguretat que persegueixen manters i immigrants sense papers com si fossin la causa i no el resultat d’un sistema corrupte.

És, també, una comunitat unida a la capital del regne: la gran ciutat que t’acull amb els braços oberts. Potser perquè el preu del lloguer és raonable i es pot viure a prop de la feina, com també dins de l’M30, al seu cor cultural i espiritual. No hi trobaràs pisos a preus desorbitats, gairebé sense ventilació i en zones no habitables: garatges, porteries i trasters. Qui viu a Madrid i es deixa el sou en el lloguer és perquè vol. I això es deu a l’esforç dels seus polítics: nacionals, regionals i locals.

Gràcies a l’esforç dels polítics, qui viu a Madrid i es deixa el sou en el lloguer és perquè vol

Però l’excel·lència d’una comunitat no només l’atorga un immoble digne. A Madrid, si et poses malalt, les llistes d’espera són gairebé inexistents. La sanitat pública no està amenaçada per la privada–tampoc la universitat–. Si, a més, sobrevingués una nova pandèmia, les institucions no et deixarien morir a casa. Les xifres dibuixades a les samarretes pels treballadors de les residències serien un valor que s’acostaria al zero. I les mascaretes tindrien el preu intervingut gràcies als pactes dels polítics.

Quin honor que un pugui dir que és de Madrid! Una terra permeable a altres règims democràtics que ha concedit medalles a Milei i a Donald Trump per ser “el principal far del món lliure”. Molt porosa culturalment. Si fins i tot té una falla pròpia a Madrid Río! Un espectacle que agrada sobretot a la fauna del riu.

No té platja ni muntanya, però no li cal. Sempre se’n pot fabricar una. Amb aquest objectiu, es reanomenaria si calgués l’estació més important de la capital com a Vodafone Sol i es retolaria per Cap d’Any la Puerta del Sol amb les lletres d’una sèrie de Netflix. Aquestes usurpacions identitàries es compensarien amb l’esforç polític perquè resisteixin els negocis de barri de tota la vida. Perquè aquesta ciutat no és una carcassa bonica de tripes parasitades per multinacionals i fons voltor. Madrid ha estat la primera regió occidental a prohibir els lloguers turístics i a reduir a dos el nombre d’immobles permesos per persona. Ha establert jurisprudència al respecte. No executa cap ordre sense tenir en compte el poble. La identificació amb el ciutadà és clau. Per això, aquí és de franc fins i tot orinar a les estacions. És ridícul arribar a pensar que els lavabos d’ Atocha siguin de pagament.

Però el millor de Madrid és que els seus dirigents no es vanagloriarien mai d’una gestió impol·luta ni assenyalarien Madrid com un paradís. Són cons­cients que són molt lluny d’assegurar als seus habitants uns drets bàsics com ara l’habitatge digne, l’educació i la sanitat públics de primer ordre. I això els fa grans.

Ara, a veure qui és l’espavilat que es marca un True­ba i vol que avui no celebrem el Dos de Maig. Longue vie à la Communauté de Madrid!