Gols clínics per al festeig

No es va estalviar patiments el Barça per guanyar l’Osasuna i deixar la Lliga vista per a sentència, o sentenciada, qui sap què passarà avui a l’Espanyol-Reial Madrid. Victòria de mèrit, concretada pels seus dos ariets, Lewandowski i Ferran Torres. Un o un altre, però rares vegades junts al camp, aquesta vegada Flick va comprendre que el partit estava espès i l’atac necessitava pebre. Van marcar a última hora, però el festeig final es va demorar.

Raúl López de Haro, davanter altíssim, va connectar ràpidament un cop de cap que va fer tornar deu minuts més d’incertesa al matx, típica de dos equips que facturen un model antitètic de futbol. Fa temps que el Barça s’obliga a marcar en vermell la data del seu pas per Pamplona. Partits de categoria, ja se sap.

En els seus millors dies, que són bastants, el Barça és l’únic que s’asseu a la taula del Bayern i el PSG

L’any passat va encaixar la seva primera derrota a El Sadar, després de la seva vertiginosa arrencada al campionat, deu victòries consecutives entre l’entusiasme i una mica d’incredulitat de l’afició blaugrana. Aquella derrota amb prou feines va tenir significat a la temporada, però va constatar les dificultats que l’Osasuna –joc directe, cama forta, futbolistes potents i xocants– presenta al Barça, afavorides per la pressió d’un recinte a l’anglesa. L’equip navarrès es va ajustar més a la seva millor versió, la que li va permetre superar el Madrid no fa tant, que el Barça, sense tall, ni joc, al primer temps. Sergio Herrera, el veterà porter de l’Osasuna, no va aturar cap rematada. No n’hi va arribar cap. Tampoc no va haver d’actuar al segon, excepte per recollir de la xarxa les rematades de Lewandowski i Ferran.

En els que se suposa que va ser un dels seus últims actes d’excel·lent servei al Barça (82 gols en 130 partits de Lliga, 0,63 gols de mitjana), el davanter polonès va rematar de cap amb molt d’estil una de les centrades més improbables de la temporada. Rashford es va fumar un cigar –cap defensa no el va fer patir– per col·locar la pilota a l’àrea, just on Lewandowski és temible. Bon moviment, centrals adormits i cop de cap perfecte.

Fins aleshores, el Barça havia salvat el deficient primer temps amb un aprovat al segon, així sense més, fins al punt de situar Joan Garcia com el jugador de la nit. Amb una desviació portentosa, va evitar el gol de Budimir. Ja el cantava la penya, però Joan Garcia va estirar un centímetre més els dits i va rebutjar la rematada. Moments abans, Budimir havia estavellat un elegant xut al pal, després d’una jugada que va acreditar tot el que ha après en l’última etapa de la seva carrera. A cent anys, coteta verda.

Flick va retirar Roony, Olmo i Gavi al segon temps. No va ingressar Raphinha, tot i que el partit ho demanava a crits. Encara no està recuperat de la lesió. Van entrar De Jong, Ferran i Rashford. Curiós cas el de l’anglès. Amb prou feines ha passat per la banda dreta, però les circumstàncies obliguen i els dos últims matxs ha funcionat d’extrem dret. Amb èxit, per cert. De la seva exquisida i tolerada centrada va arribar el gol de Lewandowsi.

Fermín va anticipar el de Ferran amb una passada filtrada que va deixar l’internacional espanyol davant el porter. Excel·lent definició a un toc. El quinzè gol a la Lliga, dada per anotar, perquè Ferran no havia arribat mai a aquesta cota al Barça (137 partits, 40 gols, 0,29 de mitjana).

La reacció de l’Osasuna no va anar més enllà del gol de Raúl. Va quedar enrere una nova victòria del Barça, que no coneix l’empat des dels confins dels temps. Guanya molt i perd molt poc. Dues derrotes des del novembre. Li toca celebrar tantes victòries. Els seus millors dies, que són bastants, és l’únic equip que s’asseu a la taula del Bayern i el PSG.