Humilitant

L’economia es va recuperant pràcticament arreu del món. Per desgràcia hi ha zones on s’han creat problemes com la guerra que es va muntar als voltants d’Israel. La millora de l’economia estimula l’aparició d’esdeveniments i programes en universitats, en escoles i també en associacions empresarials o empreses per a si mateixes.

Tinc molt bona relació amb la Harvard Business School, i, per descomptat, amb l’escola que vaig fundar a la Xina, la China Europe International Business School, Ceibs, molt desenvolupada a Shanghai, Pequín i Shenzhen. L’ IESE té una activitat rellevant a l’ Àfrica i a la meva escola de la Xina també vam muntar un campus a l’ Àfrica, a Accra (Ghana), perquè ens ho va demanar l’anterior president de la Xina, Hu Jintao, que ens va dir que l’ Àfrica estimularia la sortida internacional de les empreses xineses.

El que és important per a les empreses americanes també ho és per a les europees i asiàtiques

La meva feina com a professor a l’àrea de direcció d’empreses m’ha posat de manifest que el que és important per a les empreses americanes també ho és per a les empreses europees, les africanes i les asiàtiques. Cal formar bé els empleats, tenir directius ben preparats en economia, finances, màrqueting, tecnologia i els avenços al sector de l’empresa a escala internacional.

Tot això és una mica complicat. Si el president d’una empresa té un Seat, un directiu que té passió pels automòbils es podria comprar un Jaguar? Si a l’empresa hi ha pàrquing, seria adequat que arribessin alhora el president amb el Seat i el directiu amb el Jaguar?

Fa 40 anys vaig començar a organitzar cada any un important programa d’un dia i mig sobre el sector de l’automòbil. Un dia em van venir a veure propietaris d’una empresa que distribuïa automòbils preocupadíssims perquè l’empresa els cotxes de la qual distribuïen els trauria la distribució i això els portava a la ruïna. Em van preguntar què fer. Vaig estudiar com funcionaven i vaig veure que hi havia una sèrie de coses que no feien bé, els vaig suggerir que les canviessin i que ho expliquessin a la seva empresa.

Em van fer cas i l’empresa de la marca que distribuïen els va renovar el contracte. Em van preguntar quant els volia cobrar. Els vaig dir que havíem tingut tres o quatre reunions, que els havia explicat què havien de fer i ho havien fet, que vaig parlar una vegada amb qui els hi trauria la distribució i va entendre que ho farien molt bé i que no m’havien de pagar res.

Em van demanar que els anés a veure a la seva oficina i al local central de la distribució. Allà em van ensenyar un Jaguar i em van dir que me l’emportés perquè era per a mi. El vaig agafar i vaig tornar a l’ IESE, hi havia un trosset de pàrquing al costat de la porta d’entrada i hi vaig aparcar el Jaguar. Però el meu cervell em va dir: “Tu creus que un professor de l’ IESE ha de portar un cotxe tan luxós? Ho entendran els que participin en programes?”. No vaig baixar del Jaguar, vaig tornar al taller dels que me l’havien regalat i els hi vaig tornar molt agraït. Jo estava encantat amb el meu Seat i em vaig tornar a sentir molt satisfet amb ell, havent fet un bon servei a uns empresaris del sector.