Luna Gallego, actriu de ‘La promesa’: “La meva mare és un pilar absolut”

Filla de la popular intèrpret espanyola Miryam Gallego, Luna Gallego (Madrid, 2003) ha hagut d’interrompre l’últim curs a la Resad per poder incorporar-se a la sèrie insígnia de RTVE, La promesa . Amb una sòlida base interpretativa vinculada al teatre, la jove de 23 anys s’endinsa per primera vegada en l’enregistrament d’una ficció diària.

Reflexiva i plenament conscient del moment dolç pel qual passa, l’actriu ha crescut sota la influència directa del seu gran referent personal i professional a casa. Malgrat aquesta fortuna, admet que la inseguretat apareix de vegades durant els rodatges de la seva primera feina a la televisió. Tot i això, predomina en ella un profund sentiment de gratitud per l’oportunitat. En aquest projecte dona vida a l’ Estefanía, un personatge que, segons les seves pròpies paraules, té recorregut, capes i clarobscurs. “És una dona que ve d’una classe social més baixa, però que posseeix una intel·ligència molt pràctica i estratègica. Sap perfectament quines cartes jugar en cada moment i amb qui. El que més m’interessava era explorar aquesta capacitat d’adaptació, aquesta manera de reclamar el seu lloc en un món que no l’hi posa fàcil”, explica a La Vanguardia .

És filla de Miryam Gallego, coneguda per sèries com ‘Águila Roja’ i ‘Periodistas’ , i la pel·lícula ‘Romería’

Malgrat els nervis durant els primers dies al set, Gallego reconeix haver aconseguit sobreposar-se a la síndrome de l’impostor i assegura que entrar al plató és com “reconèixer un lloc on sempre havia volgut ser” i on cada matí arriba amb una espècie “d’energia de campament”.

En aquest procés d’aprenentatge, l’actriu madrilenya reconeix que la seva mare ha estat un pilar fonamental de suport i inspiració davant les càmeres. Segons les seves paraules, Miryam Gallego, coneguda pels papers en sèries com Periodistas i Águila Roja , i més recentment a la pel·lícula Romería , no només li ha transmès des que era una nena l’amor per la interpretació, sinó també una ètica de feina molt definida. “Per mi, és un pilar absolut, no només com a actriu, sinó com a persona. M’ha ensenyat una cosa que intento aplicar cada dia, que és la importància de ser constant, de no donar res per fet, de treballar a poc a poc, com una formigueta, perquè al final és aquesta suma de petits esforços el que et permet créixer”.