El turisme a Menorca

El terme “ balearització” apareix a finals dels cinquanta en els mitjans de comunicació francesos –diuen que per primera vegada a la revista Paris Match– per descriure el turisme atropellat i intensiu del litoral de Mallorca.

En aquells anys, Menorca estava fora de focus. La més septentrional de les Illes era un secret reservat als locals, alguns anglesos i quatre barcelonins. Una illa d’imatge magnètica, sempre verda, amb vaques i murs de pedra seca. Amb l’especial empremta que va deixar l’ocupació britànica, beneficiosa per a l’illa per relativament benigna.

Industrial fins el 1980, el turisme ha canviat en intensitat a l'illa després de l’arribada de la pandèmia

L’habilitat dels menorquins pel comerç, la peculiar propietat de la terra o l’existència d’una societat civil potent són factors que expliquen que Menorca no caigués en la pitjor versió del turisme, a la que sí que s’hi va entregar Eivissa. O, almenys, que trigués més a deixar-se arrossegar per ella. D’aquestes i altres històries parla l’economista Guillem López Casasnovas en aquest llibre que recull els seus articles sobre l’economia menorquina.

López Casasnovas explica que fins al 1980 Menorca va ser una illa predominantment industrial, en la que el calçat, la metal·lúrgia i els transformats alimentaris eren el seu motor econòmic. És a dir, la singularitat que percebien els visitants no era fruit només d’un entorn natural únic, sinó de l’existència d’activitats que garantien l’equilibri de l’illa com a societat, una vida civil pròpia, amb uns pobles a l’interior preservats de la voràgine turística.

Dit això, després de llegir el llibre, un descobreix que malgrat totes aquestes bones raons, i d’haver arribat tard al boom, l’illa no s’ha estalviat els errors de les illes veïnes: el turisme low-cost i la massificació en temporada alta. Menorca, escriu l’economista, és “una illa plena de cotxes”.

Del llibre se’n treuen algunes conclusions. La primera és que el negoci turístic té un atractiu imbatible quan se l’ha de ponderar amb altres opcions. La segona, que tant els empresaris com l’administració no escolten els especialistes, siguin economistes, urbanistes o defensors del medi ambient, quan se’ls adverteix del perill de matar la gallina dels ous d’or amb tant excés.

El negoci turístic té un atractiu salvatge quan se'l pondera amb altres opcions econòmiques

L’economista ha titulat el llibre “ Els anys que hem viscut perillosament ”. Són els anys que van de 2020 a 2025, quan la pandèmia trenca els equilibris d’una illa que es redescobreix com a refugi immobiliari per a privilegiats. En el boom posterior, el sector recorrerà cada vegada més a la immigració per apuntalar la seva massificació i això provocarà un descens continuat de la renda per càpita de les illes. També en el cas de Menorca.

López Casasnovas escriu que el turisme de les Illes ha estat per a la resta d’ Espanya una espècie de “ Pla Marshall” per l’entrada de divises que suposa i la seva contribució a la reducció dels desequilibris. El més intel·ligent per part de l’estat hauria estat respondre-hi amb una millora dels serveis socials, deteriorats per aquest model de negoci. La realitat, dissortadament, no sembla haver anat en aquesta direcció.