Occident s’acosta a Armènia

Han passat 34 anys des que Armènia va aconseguir la independència després de la caiguda de la Unió Soviètica. Malgrat que és un Estat sobirà, el seu cordó umbilical amb Rússia no es va tallar mai del tot; durant dècades va ser l’aliat més estret del Kremlin al Caucas del Sud. De fet, Erevan continua sent membre de la Unió Econòmica Euroasiàtica liderada per Vladímir Putin i acull una base militar russa al seu territori.

Tot i això, després dels traumàtics conflictes del 2020 i el 2023 contra l’ Azerbaidjan, en què Moscou es va negar a intervenir a favor del seu soci, la relació bilateral va donar un gir de 180 graus. Avui, aquest petit país acull la 8a cimera de la Comunitat Política Europea ( CPE), el fòrum creat per Emmanuel Macron després de la invasió a Ucraïna. En la cita hi participen mig centenar de caps de govern, incloent-hi els de la UE i el Ca­nadà, amb l’objectiu de blindarles aspiracions europeistes d’ Ar­mènia i enviar un missatge d’unitat davant la imprevisibilitat de Trump i l’amenaça expansionista russa.

La inacció russa en la guerra del 2023 a Nagorno-Karabakh va fer que Armènia mirés cap a Europa

És la primera vegada que la CPE es reuneix al Caucas del Sud, una zona que ha passat a ser vital per a la seguretat energètica d’Europa després de la invasió d’ Ucraïna. La regió ha adquirit una nova dimensió estratègica amb la guerra a l’ Orient Mitjà, amb què comparteix frontera. Pel territori transcorre el gas i el petroli provinent del Caspi, el que converteix l’estabilitat de la zona en una prioritat absoluta per a Brussel·les. Malgrat això, la missió és complexa: el territori està marcat per conflictes que han assolat la regió durant dècades i que dificulten qualsevol procés d’integració ràpida.

El primer ministre armeni, Nikol Paixinian, que va arribar al poder el 2018 després de liderar una revolució popular, ha estat el motor d’aquest gir cap a Occident. El març del 2025, el seu Govern va sol·licitar formalment l’inici del procés d’adhesió a la UE, un moviment que Putin no va trigar a condemnar, i va advertir que no és possible pertànyer simultàniament al bloc europeu i a la Unió Econòmica Euroasiàtica. Paixi­nian, per la seva banda, manté un equilibri precari en espera d’una “decisió final”. Davant les elec­cions del 7 de juny, el mandatari vol revalidar el seu mandat basat en el creixement econòmic i en l’ajuda de la UE per combatre la desinformació del Kremlin. Com va assenyalar el president del Consell Europeu, António Costa, Armènia és avui un “soci proper” i Europa està decidida a protegir la seva democratització.

El punt d’inflexió definitiu va ser la guerra del 2023 a Nagorno-Karabakh, al sud-est del país. La inacció de les forces de pau russes mentre l’ Azerbaidjan prenia el control de l’enclavament i provocava l’èxode de 125.000 armenis va convèncer Erevan que la seva arquitectura de seguretat actual era paper mullat. Mentre Moscou callava, la presència d’una missió d’observació civil de la UE a la frontera va canviar la percepció pública a favor d’Europa. En aquest complex tauler, l’ombrade Washington també és allargada: al febrer, J.D. Vance va anar a Erevan per promoure un corredor regional que l’ Administració Trump pretén batejar amb el seu nom, i segellar a més un acord de cooperació nuclear civil. Per a la UE, el repte és integrar Armènia a les xarxes regionals sense provocar un col·lapse econòmic. Els lligams amb Rússia continuen presents: el país depèn del gas rus i el 40% de les seves exportacions tenen com a destinació Moscou. A més, part de l’actual auge econòmic armeni es deu a les triangulacions comercials de ciutadans russos per esquivar les sancions internacionals. La Comunitat Política Europea s’enfronta així al desafiament d’evitar que Armènia es converteixi en una “segona Ucraïna”, sota l’hostil mirada d’un Putin que observa aquesta cimera com un desafiament directe a la seva política exterior.