Tres milions d'exemplars venuts i un misteri sense adults: el fenomen del còmic juvenil ‘Sols’ arriba ara en català

Tintín, Astèrix, Lucky Luke, els barrufets, Espirú o Sergi Grapes. La historieta francobelga clàssica és una de les més apreciades al nostre país. Durant dècades, ha marcat joves lectors i ha influït un gran nombre de nous dibuixants. L'edició en català dels dos primers volums de Sols (Devoracomics, amb traducció de Pau Gros Calsina) és una gran notícia per a qui desitgi submergir-se en aquest estil de llarga tradició i fer-ho en una versió revisada i modernitzada, posada al dia per als lectors d'avui.

La sèrie, escrita per Fabien Vehlmann i dibuixada per Bruno Gazzotti, és un dels últims grans supervendes del còmic juvenil francès, amb més de tres milions d'exemplars venuts, una pel·lícula i diverses adaptacions en forma de novel·la juvenil. El 2007 i el 2010, va rebre el premi al millor còmic per a joves (9-12 anys) del festival d'Angulema.

Els cinc episodis recollits en els volums 1 i 2 de Sols conformen el primer cicle de la sèrie al complet i suposen, per tant, una bona porta d'entrada a l'univers d'aquesta saga apareguda l'any 2006 dins del catàleg de l'editorial belga Dupuis i que comptava ja amb una versió castellana a càrrec de Dibbuks i amb el títol de Solos.

Sols es una distopia protagonitzada per nens preadolescents que s'adreça a lectors de la mateixa edat. Nens i nenes de procedències socials diverses i amb caràcters també molt diferents. Ells són em Dodji, la Leïla, l'Yvan, la Camille i en Terry, que un bon dia es desperten en una ciutat d'on han desaparegut tots els adults. Al principi, ho viuen amb despreocupació i fins i tot amb alegria, però poc a poc els envairà també la por quan aquell nou món reveli la seva cara més dura i violenta, amb personatges armats o amb rinoceronts i mones que campen al seu aire per la ciutat, posant en perill els petits.

Estem davant d'una sèrie que permet als joves lectors connectar amb l'estil de còmic francobelga clàssic a través d'una obra contemporània, amb escenaris actuals i amb personatges que parlen i es comporten com els nois i noies d'avui. Un thriller fantàstic d'aire postapocalíptic que explora temes complexos com ara la mort, la supervivència o la responsabilitat individual i col·lectiva.

Un dels encerts de Sols és que continua la tradició sense caure a la còpia. Respecta l'estil francobelga però li aporta canvis i el modernitza. N'hi ha prou amb fullejar aquestes pàgines per sentir que en el dibuix de Gazzotti batega l'afecte pels àlbums d'Espirú o de'n Sergi Grapes. L'ombra d'André Franquin és allargada. Tot i això, Gazzotti no imita a Franquin sinó que allarga les lliçons d'alguns dels seus millors hereus, com Janry o Warnant, que ja en la dècada del 1980 van posar al dia les lliçons del mestre.

No s'ha d'oblidar que Gazzotti va ser ajudant de Janry a El petit Spirou i va rellevar Warnant a l'excel·lent Soda quan aquest va decidir deixar la pràctica de la historieta. Soda va introduir foscor i un punt d'angoixa que ara beneficia a Sols. Això li permet retratar bé les trames que concep Fabien Vehlmann, menys ingènues que les dels anys 50 perquè els joves d'avui tampoc no són els de mitjans del segle XX.

A Sols ressonen ecos de la novel·la El senyor de les mosques (1954) o de la pel·lícula Els ocells (1963), de Hitchcock. L'originalitat de Vehlmann i Gazzotti no està tant en el tema plantejat com en la manera de tractar-lo, buscant que aquesta història de supervivència en un món apocalíptic s'acosti a lectors adolescents o preadolescents. I que en gaudeixin.