El transfuguisme assalta la muralla de Lugo

Les mil·lenàries muralles romanes de Lugo cauen aquest dijous als peus del PP, després de 27 anys fora de l'alcaldia que li han resultat un període psicològicament potser més largo  que el que acumulen dret els murs que envolten per complet el centre històric de la degana de les urbs gallegues. Des del seu cor, de la Praza Maior, emergeix una intensa convulsió, ja que els populars es disposen a prendre el poder, al fer alcaldessa a Elena Candia, amb el vot de la trànsfuga socialista María Reigosa. Aquesta es va convertir en regidora fruit de la mort de dos dels tres regidors del PSOE elegits el 2023. El component macabre, unit al de la nova ona de transfuguisme local, alimenta la protesta veïnal i les crítiques feridores del PSOE i els seus socis del BNG. Tot i això, en la part del chaqueterismo tots dos enfronten el problema de legitimitat a l'haver fet una moció de censura d'aquestes característiques a Noia l'any passat.

A la mateixa plaça Maior, en la qual es troba el bonic palau municipal, l'habitual quietud del qual trenquen crits com el de “democràcia si, transfuguisme, non!”,  s'acaba d'instal·lar una bucòlica estàtua, sobre un banc entre els arbres, de Paula Alvarellos, l'alcaldessa que va morir l'1 de març del 2025, d'un infart, quan es disposava donar el pregó del Carnaval. Havia accedit al càrrec poc més d'un any abans, quan la seva companya Lara Méndez, reelecta en el 2023 gràcies als 8 vots del PSOE i els 5 el Bloc, davant els 12 del PP, se'n va anar al Parlament gallec. Aquelles dues baixes en el grup socialista i la del també mort edil Permuy, antic àrbitre d'handbol d'alta volada, van fer accedir al poder l'enginyera de Camins María Reigosa, que després de diversos desacords en el seu partit, en el qual no va trobar la promoció que buscava, va acabar sent captada per la resolta, hàbil, incansable, molt ambiciosa i temible, dins i fora del partit, Elena Candia.

Grups de veïns clamen contra el “transfuguisme del PP” i el “robatori”

A Candia resideix el motor d'aquesta moció de censura amb transfuguisme que constitueix un fet gens habitual en una urbs, una ciutat que passa, encara que sigui per molt poc, dels 100.000 habitants i conservi aquella certa aroma, amb els seus encants i inconvenients, de “vila amb semàfors”. A la cúpula del PP, més enllà de l'escenficación mediàtica, no es percep precisament entusiasme davant l'operació, no per qüestions ètiques, sinó pel seu alt risc, a un any de les eleccions, amb escàs marge per rendibilitzar-la, sota l'estigma que genera la tragèdia humana que ha viscut el PSOE de Lugo i el mateix transfuguisme. Però aquest ha rebut en els últims l'aval del Tribunal Constitucional, que va tombar la legislació que el limitava. En el PP local es nota la satisfacció per recuperar el poder en un bastió tradicional de la dreta, amb la qual és la tercera utilització d'un trànsfuga del PSOE, després dels casos de Fabriciano González del 1983 i José Manuel Mouronte el 1991. En una pirueta per sortir al pas, el PP culpa de la moció a Lara Méndez, la primera dels quatre alcaldes que amb Candia haurà tingut Lugo en tres anys, per anar-se'n al Parlament al poc de revalidar el lloc.

Davant, la cap de l'oposició autonòmica, la nacionalista Ana Pontón, natural de Sarria, municipi proper a la ciutat de Lugo, clama contra la que considera l'actuació més roïna que ha vist en política i que el portaveu del BNG, Rubén Arroxo, va qualificar de cop d'estat municipal. El PSOE, en un moment molt crític a Galícia i dirigit també per un de Lugo, el desgastadíssim José Ramón Besteiro, arremet contra el que considera mancada d'escrúpols de Candia i de la trànsfuga María Reigosa. En el 2023, la coalició de PSOE i BNG va superar en quatre punts en percentatge de vot el PP, que, amb l'impuls del sistema electoral, es va quedar a les portes de la majoria absoluta.

L'oportunista Reigosa va complir dimecres el tràmit de rigor d'anunciar que manté la seva intenció de fer alcaldessa a la popular Candia, després que en l'últim ple, molt tens, li llancessin monedes i insults. El desplegament policial vetlla perquè es pugui materialitzar, ja que compleix tots els requisits legals, l'assalt a la muralla de Lugo, en la qual un PSOE en descomposició estava dilapidant, també en la Diputació, l'herència que ve dels temps del llegendari alcalde López Orozco i el seu antic alumne de l'institut, José Blanco, en altre temps totpoderós amo i senyor del madrileny carrer Ferraz.

Abans de l'inici del ple, el dubte no residia en el canvi de bàndol de Reigosa, sinó en els seus efecte, en si es poden tornar contra el PP, ressuscitant a PSOE i BNG, o si l'impulsaran fins a una majoria absoluta que el blindi davant una eventual entrada de Vox, absent a Galícia, però la irrupció del qual no es pot descartar.