El vell Werther

Mentre al Liceu, Christof Loy ens proposa un jove Werther en l’emocionant interpretació de Xabier Anduaga, al Tribunal Suprem, un vell Werther també actuava. El primer Werther estima Charlotte i surt del mig mentre José Luis Ábalos diu, potser, la veritat que necessita sostreure de l’escarni: el seu amor per Jéssica. El jove Werther disculpa del seu suïcidi Charlotte, casada amb un altre, lligada a la promesa d’una mare morta. Ábalos, el nostre vell Werther, disculpa de les seves declaracions, de les mentides que –segons ell, coaccionada– ha hagut de dir la seva estimada per defensar-se. Jéssica era una dentista sense feina, potser enamorada. Werther la redimeix: tant se val si menteixes si així et salves. És molt més generós que el Werther d’Anduaga.

L’amor del jove Werther enlluerna, però, alhora, repugna. És egoista, exagerat, addicte i destructiu. En canvi, l’amor del vell Werther, més enllà dels delictes, faltes i vicis, té una cosa que, a l’enunciar-la, s’eleva per sobre del que s’hi jutjava. El “jo tenia una relació sentimental amb Jéssica” dit en aquella sala del Suprem, asseguts en aquells bancs de fusta aquells senyors i senyores amb les seves togues i les seves cares severes, els plecs de preguntes i repreguntes, corbates, notes d’àudio, extractes bancaris, pisos llogats, prostitució, escrits de conclusions, bitllets i xistorres, es va elevar com una veritat tan petita com pura, que el gran corruptor no va voler que ningú taqués. El que va ser, l’amor que van sentir la dentista enamorada i ell, en un pis que algú pagava, cobrant d’una feina que no s’exercia, no és objecte de prova. No és opinable: va ser.

El veritable dolor rau en la traïció de Jéssica, que Ábalos perdona, però no deixa de fer mal

Anduaga surt a l’escenari malferit, cau, s’aixeca, canta, torna a caure, canta, s’està morint i cantant tot el tercer i quart acte de l’òpera de Jules Massenet. L’altre, el vell Werther, és més breu. Declara, riu, puntualitza, es contradiu i desdiu, es perd i es troba.

La seva mort ja és civil, però el veritable dolor rau en la traïció de Jéssica, que entén i perdona, però no deixa de fer mal. Ábalos no es matarà perquè no li resulta insuportable viure. Creu que pot resistir la malenconia de la presó i de l’amor que sap que existeix perquè un dia el va tenir, sense mascareta ni comissió.