Sectors d’Indra s’oposen a la fusió amb EM&E perquè creuen que no aporta valor

Indra ha solucionat, amb la dimissió forçada d’ Ángel Escribano com a president i la venda, també instigada pel Govern central, dels germans Escribano del 14,3% que posseïen del capital social, la crisi de governança que ha tingut en suspens la companyia els últims mesos. Però falta per aclarir la incògnita sobre l’operació que ha sobrevolat sobre el consell d’administració des de l’estiu: la integració d’EM&E. Hi ha divergències. Els Escribano volen que l’òrgan de govern corporatiu torni a estudiar la fusió i el Govern espanyol no ho descarta en aquesta nova etapa d’ entesa. Tot i això, sectors d’ Indra s’hi oposen perquè creuen que l’operació no aportaria excessiu valor a la cotitzada.

El desplaçament dels Escribano de la presa de decisions a Indra, tant en el pla executiu com en el de consell, és un avenç. Però les ferides supuren. D’una banda, part del Govern central i de la SEPI no veuen la integració d’EM&E com un procés imprescindible perquè Indra creixi i augmenti les seves capacitats industrials. Al contrari, consideren que la companyia de la família Escribano no disposa de les tecnologies pròpies que farien al gran grup de defensa espanyol escalar i sumar noves competències.

El Govern central vol reunions mensuals amb les empreses per coordinar els contractes

De la mateixa opinió és SAPA, ara mateix segon accionista d’ Indra, amb el 7,94% del capital. El grup basc de defensa ha estat mantenint l’oposició a integrar­ EM&E. Creu que no seria una operació industrial que faria que Indra se situés en un esglaó superior al qual ara es a l’actual. Cal afegir-hi la tensa relació durant els últims mesos del mandat d’ Ángel Escribano al capdavant de la cotitzada, amb una guerra de dossiers amb la família Aperribay com a víctima­.

Amb reticències en els dos primers accionistes d’ Indra, integrar EM&E a la principal empresa de defensa no és una operació senzilla ni de bon tros. De moment, la direcció de la companyia es remet a la decisió del consell d’administració del desembre, que va considerar que una integració podria tenir un encaix estratègic, i a unes declaracions del conseller delegat, José Vicente de los Mozos, davant inversors la setmana passada, en què va assegurar que si els germans Escribano tornaven a posar sobre la taula l’operació el consell de la companyia l’“estudiaria”. No hi ha hagut cap moviment, de moment.

La prioritat ara per ara per al Govern espanyol és que els plans especials d’ armament ( PEM) comencin a desenvolupar-se amb fluïdesa i sense els problemes que hi ha hagut a Tess Defence, la companyia que ha desenvolupat el 8x8 per a les forces armades. Indra i Escribano són els principals adjudicataris dels contractes públics per 7.240 milions per modernitzar l’artilleria sobre rodes i cadenes de les forces armades.

Per facilitar la col·laboració entre Indra i Escribano, i que els importants contractes arribin a més empreses del teixit industrial nacional, el Govern central ha plantejat la celebració de reunions mensuals amb les companyies implicades en les adjudicacions. Aquest és un dels aspectes que més preocupa la Moncloa i els ministeris de Defensa i Indústria, ja que els últims mesos l’ Executiu no ha parat de rebre queixes i crítiques de tota la indústria de defensa per les dificultats per avançar en acords amb Indra durant l’era Escribano.

Algunes de les últimes decisions d’ Ángel Escribano a Indra també podrien sotmetre’s a revisió. Una de les quals és l’acord, segellat només dies abans de la dimissió, amb el gegant sud-coreà Hanwha per al desenvolupament del megacontracte de 1.970 milions atorgat pel Govern per, juntament amb Escribano (EM&E), produir el nou blindat sobre cadenes de l’ exèrcit espanyol. A Indra hi ha dubtes sobre si una empresa pertanyent a un país que ni tan sols forma part de l’OTAN és la millor companyia per a aquesta tasca. Passa una cosa semblant amb un acord signat al març amb el gegant alemany Rheinmetall, però aquest país sí que és un aliat en l’organització atlàntica. En qualsevol cas, es tracta de memoràndums d’ entesa sobre els quals haurà de decidir el nou tàndem directiu format per Ángel Simón i De los Mozos.