L’atenció no es regala

Parar atenció és el superpoder més gran. Ja no tothom és capaç de fer-ho”. Des que vaig llegir això de l’escriptora Samanta Schweblin, que l’hi va dir en una entrevista al periodista Álex Vicente a El País, no paro de pensar en la meva pròpia i minvada atenció com un bé preuat, com un valor or que no puc malbaratar.

Hi ha temes sencers, polèmiques, sorolls, als quals no em ve de gust regalar la meva atenció. Prou em costa de preservar-la de tots els estímuls que lluiten per distreure’m. Vaig practicar aquesta nova modalitat de vaga la setmana passada amb una qüestió menor: em vaig negar a veure ni una sola foto, ni galeria ni post sobre la gala del Met, ja ho sabeu, aquell esdeveniment que se celebra el primer dilluns de maig en què les celebrities es posen looks agosarats amb la feble excusa de recaptar fons per a l’ala de moda del museu Metropolitan de Nova York. Els Bezos, Jeff i Lauren, han comprat l’esdeveniment, que sempre ha fet esgarrifar una mica, i ens han permès veure amb més claredat l’absurditat de tot el conjunt. És el que tenen els nous oligarques. Són tan barroers i descarats, que no hi valen mitges tintes. D’allà on siguin, cal fugir-ne.

Intento ignorar sempre la temptació de les provocacions de Díaz Ayuso

Els lectors habituals d’aquest espai recordaran que fa anys que lluito, com qui s’espolsa una addicció, amb la quantitat de cas que puc permetre’m fer a Isabel Díaz Ayuso. Intento practicar la disciplina més rigorosa, ignorar sempre la temptació de les seves provocacions, i no portar-les mai a aquesta columna. Però la recaiguda és part del camí de la rehabilitació i no em dol confessar que, de vegades, he pecat.

Aprenc dels millors. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, tenia la sort, fins fa uns dies, de viure en un univers cognitiu lliure d’ IDA, però la intrèpida presidenta de la Comunitat de Madrid se li ha plantat al Zócalo demanant misses a Hernán Cortés i parlant de les malinches del metro de Madrid. Sheinbaum va respondre amb la mesura perfecta de menysteniment i menyspreu. “Per a què la porten?”, va preguntar, apuntant a la xarxa d’ultradreta que té Ayuso com a mascota. I després va convidar al balcó presidencial uns líders populars de força més pes, els membres de la banda de K-pop BTS. Això és economia de l’atenció.