La quarantena dels espanyols de la crisi de l’‘Hondius’: 7 dies i després ja veurem

D’entrada, set dies de quarantena hospitalària per als espanyols de la crisi de l’ hantavirus. I després ja veurem.

L’aval judicial donat dissabte per ingressar en aïllament a l’hospital Gómez Ulla dels14 passatgers de l’ Hondius té aquesta data de caducitat. Set dies. De manera que, abans de diumenge, l’obligatorietat s’haurà de revisar, encara que hi hagi la conformitat dels afectats a quedar-se internats a la planta que se’ls ha preparat.

Les dues dones aïllades a Alacant i Barcelona han donat negatiu a les PCR que se’ls ha practicat

La intenció expressada pel Ministeri de Sanitat és que la quarantena sigui de sis setmanes, cosa que coincideix amb la forquilla alta d’incubació de l’ hantavirus (entre dues i sis setmanes). Sis setmanes corresponen als 42 dies des que s’hi van exposar. El compte enrere ha de començar a partir del “dia zero”. Com a tal s’entén l’últim dia que la persona ara aïllada va estar en contacte amb algun dels infectats.

La primera mort dins del creuer, la del neerlandès de 70 anys, va ser l’11 d’abril. Després es va morir la seva dona –ja malalta– just després d’haver de baixar de l’avió que l’havia de portar de Johannesburg a Amsterdam. Això va passar el 26 d’abril. La tercera víctima mortal va ser una alemanya de l’ Hondius , el 2 de maig. Per als passatgers del vaixell, a priori, el 2 de maig podria ser el dia zero. Però caldrà veure ara què passa amb el passatger francès que ahir mateix, quan era repatriat des de Tenerife, va mostrar símptomes a l’avió.

Sota vigilància hospitalària també hi ha les dues dones que van coincidir uns minuts a l’avió cap a Amsterdam amb la segona víctima. Una és a l’hospital de Sant Joan d’ Alacant: és una alacantina de 32 anys. Ella sí que va tenir tos els primers dies; tot i això, en una primera PCR va donar negatiu en hantavirus. La segona PCR també va donar negatiu ahir. I negativa va resultar la primera prova feta a la dona de més de 40 anys, una veïna de Barcelona, que és a la unitat especial d’aïllament del Clínic des de dissabte.

Ara per ara tots els espanyols–els del vaixell i els de l’avió– no han tingut símptomes d’ hantavirus; per això, tenen la consideració de contactes (no sospitosos ni pacients). El debat ja s’ha començat a desfermar entre els epidemiòlegs. La qüestió que es discuteix és fins a quin punt, si totes les persones en quarantena continuen sense símptomes i amb PCR negatives, han de completar dins de l’hospital els 45 dies –tal com vol Sanitat– o bé es podria pensar en algun règim d’aïllament més flexible, per exemple als seus domicilis, prenent mesures de seguretat i seguint sota la vigilància sanitària i epidemiològica.

Aquest aïllament hospitalari implica que no podran rebre visites. La quarantena s’hauria de determinar segons l’evolució clínica, amb una vigilància activa, que inclou la presa de temperatura dues vegades cada dia per detectar precoçment qualsevol símptoma compatible amb la infecció.

La diversa legislació sanitària ofereix al Ministeri de Sanitat eines legals suficients perquè pugui prendre decisions per protegir la salut pública de la ciutadania, com ara determinar quants dies es quedaran aïllats els passatgers de l’ Hondius al Gómez Ulla. Però no l’habiliten per exercir una limitació d’un dret fonamental sense el suport previ de la justícia. Sanitat ho ha de justificar davant d’un jutge, que és qui ha de donar el consentiment a les diferents pròrrogues que el ministeri haurà de demanar cada set dies.

La resolució judicial de dissabte es va basar en la llei orgànica 3/1986 de Mesures Especials en matèria de Salut Pública i en els articles 15, 17 i 43 de la Constitució espanyola, com també en l’article 5 del Conveni Europeu dels Drets Humans, que permet internar persones susceptibles de propagar una malaltia contagiosa con aquesta.