L’error del manual de la seguretat

Els tràgics episodis d’inse­guretat ciutadana que es van registrar a Catalunya fa una setmana amb el resultat de tres morts a Barcelona, Esplugues de Llobregat i Salt van tenir una resposta institucional que semblava treta d’un manual elaborat per la intel·ligència artificial (IA). És a dir, es programa la IA perquè ens digui què respondre quan es donen casos consecutius de crims mortals i se li indica que l’objectiu és rebaixar l’alarma social. I aquest manual que algú va programar i que no té ànima proposa que cal presentar dades positives de seguretat per contrarestar aquests incidents greus.

I així va ser. Quan encara era calent el cadàver de la pobra dona que va ser degollada en ple carrer a Esplugues, van sortir en bloc els responsables polítics i policials de la seguretat a dir-nos que les dades sobre delinqüència són bones perquè mostren un descens gràcies a la pressió de les policies. De manera que tranquils, un no s’ha d’alarmar. Com si el fred Excel fos suficient per alleujar els veïns que viuen esverats perquè, per molt que ens expliquin, no és gens normal l’horrible assassinat que han presenciat al seu barri.

La resposta oficial als crims ha de ser humana i no quedar-se en la freda estadística

Us imagineu què passaria si, després de la mort d’una dona a mans de la seva parella, el responsable polític de torn sortís a dir que no cal alarmar-se perquè la xifra de víctimes de violència masclista ha baixat en relació amb l’any passat? O què succeiria si un dirigent intenta rebaixar la gravetat d’un accident mortal de trànsit mostrant el descens del nombre de morts a la carretera? Sens dubte li cauria una pluja de crítiques perquè una sola víctima en qualsevol d’aquests dos àmbits és una tragèdia i a ningú no se li ocorreria contrarestar-la amb la fredor de les dades. Llavors, per què ens entossudim a persistir en l’error d’utilitzar un manual que no empatitza ni amb les víctimes ni amb el seu entorn, que som tots?

M’imagino la cara d’incredulitat dels veïns de la dona degollada d’Esplugues sentint que les dades sobre inseguretat són bones. Tot i que ningú no dubta que les xifres siguin positives, no tocava aquesta reacció oficial perquè, lluny de donar-los consol, pot semblar que es resta importància a un fet terrible i envia un missatge equívoc que alimenta el neguit. A més, sense voler-ho, es corre el risc de llançar la gent als braços de discursos populistes i extrems que retorcen la realitat per atreure vots.

Hem de canviar el manual de resposta o donar a la IA altres instruccions més humanes, més comprensives al patiment de familiars i veïns, més vinculades al que farem que al que hem fet. Després d’un crim, cal revisar els protocols, comprovar si ha fallat res i corregir-los, mirar si es van atendre adequadament els avisos previs i buscar la complicitat social per trobar solucions. Per molt que les dades siguin bones, l’estadística no pot ser el primer que ensenyis després d’un assassinat.

Per això, després d’aquest ensopegades, em quedo amb la reacció més humana de la consellera Núria Parlon dies després d’aplicar aquest manual quan va reconèixer que el que havia passat li produïa “ràbia i ira”. I va afegir: “Són moments difícils després d’un cap de setmana colpidor”. Parlon parlava així als Mossos d’Esquadra a qui animava a “reforçar i ampliar” la feina perquè la “sensació d’impunitat no sigui general”. En la mateixa línia, el cap de la Comissaria General d’ Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, Ramon Chacón, va qualificar el que havia passat de “setmana tràgica que ens ha commocionat a tots”.

Aquestes dues reaccions sí que tenen ànima i la societat s’hi pot reconèixer. L’altra és un fred i simple manual caduc.