El rostre d’Artemisia

Si s’hagués anomenat Artemisi en comptes d’Artemisia, tot hagués estat diferent. Va aconseguir ser reconeguda en el seu temps com a artista, per bé que el preu va ser altíssim. Violada als 17 anys pel seu mestre de pintura, va haver de defensar el seu testimoni sota tortura i, per acabar-ho d'adobar, també es va haver de sotmetre a la humiliació d’una revisió ginecològica per demostrar la seva virtut abans de l’agressió. No n'hi havia prou amb la seva paraula, però les seves exclamacions mentre patia el calvari del sibille han passat a la història: “È vero, è vero, è vero”. Com també és veritat que Artemisia Gentileschi comença a ocupar el lloc que li correspon en la història de l’art gràcies a la revisió que s’està fent de les artistes que van deixar una empremta indiscutible, però que van ser escombrades pel fet de ser dones.

El camí d’Artemisia cap a la seva redempció acaba de fer un d’aquells passos que marquen un abans i un després. La prestigiosa casa de subhastes vienesa Dorotheum va vendre per 837.500 euros un dels seus quadres, una xifra molt més elevada de l’estimada, que s’acostava als 150.000. I no és que la pintura, que representa Maria Magdalena, no valgui el preu finalment pagat, fins i tot més. El problema és que li falta un gran fragment que correspon al rostre i al bust de la santa. Déu-n’hi-do! L’oli sobre tela, pintat entre el 1615 i el 1618 durant l’estada de l’artista a Florència, no deixa de ser un germà gairebé idèntic del que es troba al palau Pitti i que l’artista va pintar per a Maria Magdalena d’Àustria, gran duquessa de la Toscana i dona de Cosme II de Mèdici.

És cert que el misteri ven. I que la història del quadre atrapa. La tela es va trobar enrotllada en un soterrani de Berlín, ja mutilada. El primer propietari conegut va ser Alfred Berliner, un prominent enginyer i industrial d’origen jueu que va patir, com no podia ser de cap altra manera, els estralls del nazisme. El valor narratiu i simbòlic de la Magdalena decapitada és enorme. L’absència es transforma en significat, com passa en certes obres d’art contemporani i que encara ens aproxima més el geni d’Artemisia.

Un últim detall: fa tot just dotze anys es va vendre una Maria Magdalena en èxtasi, de la mateixa autora (i amb cap), considerada una de les seves millors obres, per una xifra similar, que va suposar un rècord per a l’artista aleshores. Ironies del destí. Fa uns mesos, la National Gallery de Washington va pagar per aquesta obra, segons es diu, uns deu milions de dòlars. Sens dubte, Artemisia Gentileschi està de moda. Per la qualitat de la seva pintura. I per tot el que significa. Malgrat la mutilació, el seu rostre per fi torna a aparèixer la dignitat que sempre va tenir.