Diferències entre països per definir la quarantena dels evacuats del creuer

L’OMS ha establert que les persones evacuades de l’ Hondius han de fer quarantena, i recomana 42 dies d’aïllament per als contactes propers, ja sigui a casa o en un centre especialitzat. La durada ve determinada pel pe­ríode d’incubació del virus que, en el cas de la soca dels Andes, són de fins a sis setmanes.

A partir d’aquí, cada país ha optat per solucions diferents. I fins i tot n’hi ha que han allargat l’aïllament fins als 45 dies, com Grècia, Suïssa, Alemanya i el Regne Unit.

Els EUA no preveuen posar en quarantena necessàriament els seus nacionals, sinó que avaluaran cada cas

Una ciutadana francesa ha estat un dels tres passatgers evacuat que ha donat positiu per hantavirus i ahir a la nit estava ingressada a l’uci, informa Eusebi Val. Els altres quatre passatgers estan hospitalitzats en habita­cions amb ventilació controlada per prevenir la contaminació i s’hi quedaran fins a nou avís, durant un mínim de 15 dies. Passades aquestes dues setmanes, podran complir la resta de la quarantena a casa.

A Alemanya, els seus quatre passatgers han estat traslladats a la seva regió d’origen i compliran la quarantena a casa. Correspondrà a les autoritats sanitàries municipals vigilar-ne el compliment.

Per la seva banda, els vuit neerlandesos evacuats van ser traslladats a casa seva per complir una quarantena preventiva de sis setmanes. El compliment es basarà en la responsabilitat individual i la comunicació amb les autoritats sanitàries sobre el seu estat de salut. El compliment no se supervisarà amb visites domiciliàries. Tot i que podran sortir breument de casa, hauran de fer servir mascareta, però no podran pujar al transport públic.

El complex hospitalari d’ Arrowe Park, que té sis plantes d’apartaments independents amb habitacions, lavabos privats, cuina i sala d’estar, acollirà els evacuats britànics. La secretària britànica de Sanitat, Sharon Hodgson, va declarar que “cap dels passatgers no presenta símptomes, però els vigilarem de prop les pròximes 72 hores a l’hospital, com a part d’un període d’aïllament preventiu” i després se’ls portarà a aquests apartaments, que van entrar en funcionament durant la pandèmia de la covid.

Els Estats Units són l’altre país on han aparegut dos evacuats que han donat positiu. Es dona la circumstància que un d’ells ha donat un positiu feble; malgrat això, les autoritats sanitàries dels Estats Units han decidit tractar el seu cas com un autèntic positiu.

La posició més laxa respecte a la quarantena l’ha adoptada aquest país. Segons va explicar ahir el Departament de Salut i Serveis Humans, els ciutadans dels EUA evacuats no necessà­riament seran posats en quarantena. “Cada persona serà sotmesa a una avaluació clínica i rebrà atenció i suport adaptats a la seva condició”. Els passatgers, que van arribar a la Unitat Nacional de Quarantena, al campus del Centre Mèdic de la Universitat de Nebraska, estan sent avaluats per determinar el risc en funció de la seva proximitat a les persones infectades. La majoria podran optar per estar-se en aquesta unitat o tornar a casa per guardar quarantena si “la seva situació familiar ho permet”, va explicar Jay Bhattacharya, director interí dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties.

Respecte a la capacitat de mutació del virus, la ministra Mó­nica García va assenyalar ahir que es descarten mutacions rellevants. A la mateixa conclusió van arribar investigadors de l’ Institut de Virologia Mèdica ( Universitat de Zúric) i del Centre Nacional Suís de Referència per a Infeccions Virals Emergents, que van analitzar mostres del virus d’un pacient suís que va viatjar a l’ Hondius .

Consultada per La Vanguardia , Beatriz Escudero, viròloga de l’hospital Clínic, confirma que aquest estudi assenyala que el virus seqüenciat no varia gaire del que circula habitualment. No obstant això, subratlla que es tracta d’un estudi descriptiu, no experimental.

Aquesta viròloga del Clínic argüeix que al reservori natural del virus [en el cas de l’ hantavirus dels Andes, es tracta d’un rosegador silvestre anomenat ratolí cuallarg] aquest sí que es replica molt més. “Però en el cas dels humans, en canvi, acostumen a donar-se brots curts i autolimitats, i això fa que es limiti bastant l’aparició de llinatges divergents”. Precisament perquè no és el seu reservori natural, “el virus no ens necessita per mantenir-se, per això acostuma a generar malaltia”.