Pena mínima per als pares de la “casa dels horrors”

“Malgrat tot, els ha passat el millor”. És la sensació transmesa, després de saber-se la sentència, pels advocats de la parella jutjada a Oviedo per tenir retinguts els seus fills durant tres anys i mig en un apartat xalet batejat com “la casa dels horrors”.

Els progenitors, alemanys, de 48 i 53 anys, s’enfrontaven a una condemna de 25 anys de presó, però la sentència dictada per l’ Audiència d’Oviedo ha estat molt més benèvola. El tribunal no ha apreciat detenció il·legal en el llarg tancament d’aquests nens, d’entre 8 i 10 anys. Sí que estima que hi va haver “violència psíquica habitual en l’àmbit familiar”. El càstig imposat per aquest delicte és una condemna de 2,4 anys de presó, als quals cal sumar 6 mesos més per un delicte d’abandó de família.

La sentència estima que el tancament de tres germans entre 2021 i 2025 en un xalet no és detenció il·legal

Els pares hauran d’esperar, d’altra banda, per tornar a veure els seus fills, ara sota el paraigua de l’ Administració. Des que estan presos han sol·licitat en diverses ocasions, sense èxit, poder reunir-s’hi. Sempre se’ls ha negat. I és que la sentència dicta inhabilitació per a l’exercici de la pàtria potestat durant 3,4 anys i prohibeix el contacte dels pares amb els seus fills per al mateix període. En concepte de responsabilitat civil hauran d’indemnitzar cadascun dels tres menors amb 30.000 euros

La defenses valoren ara si recorren contra aquesta sentència. Durant el judici van demanar l’absolució afirmant que els pares van actuar sota una situació de “por invencible”, convençuts que els seus tres fills –era l’època de la covid– podien contagiar-se del virus si sortien al carrer. Així doncs, van decidir tancar-los en aquell xalet dels afores d’Oviedo entre el desembre del 2021 i l’abril del 2025. Eren obligats a dormir en bressols, malgrat que ja no tenien edat per a això, i a portar bolquers tot el dia, per la qual cosa presentaven, quan van ser rescatats, problemes de control d’esfínters.

La veu d’alerta la va donar una veïna. Es creia que a la casa només hi vivia el pare. Quan va llogar el xalet no va notificar a ningú que hi viuria amb la seva esposa i fills, que durant aquells anys no van estar escolaritzats.

Aquesta denúncia –la veïna va intuir darrere de la cortines siluetes de nens, que no va veure mai al jardí– va portar la policia local fins a l’habitatge. Quan hi van entrar es van trobar amb una realitat que aquells agents van assegurar no haver vist mai abans en la seva feina. Molta brutícia, muntanyes de medicaments, persianes tancades i uns nens amb dificultats per parlar amb normalitat o moure’s per espais oberts.