La Fiscalia demana 26 anys de presó per a Laiglesia pel crim d’Helena Jubany

Després d’una instrucció qüestionable que s’ha prolongat 25 anys, hi haurà judici per l’assassinat d’Helena Jubany, la jove bibliotecària que va ser drogada i llançada al buit des del terrat d’un edifici de Sabadell el 2 de desembre del 2001. La Fiscalia i l’advocat de la família han presentat l’escrit d’acusació, pas previ perquè la jutgessa instructora acordi l’obertura de judici oral. Tot i que a la causa hi figuraven dos investigats, només un s’asseurà finalment al banc dels acusats: Santiago Laiglesia, excompany de la víctima a la Unió Excursionista de Sabadell i principal sospitós del crim. Les dues acusacions sol·liciten per a ell una pena de 26 anys de presó pels delictes d’assassinat i detenció il·legal, després de considerar que va participar activament en els fets. Per a l’altre investigat, Xavier Jiménez, han demanat el sobreseïment després de desvincular-lo de la comissió del crim.

Segons l’escrit de la Fiscalia, abans de les 4.45 hores del 2 de desembre del 2001, “una o diverses persones van subministrar una substància estupefaent del tipus benzodiazepines” a Helena Jubany “per impedir que tingués la capacitat física o psíquica necessària per fugir del lloc on era”. Tot seguit, continua l’escrit, “aprofitant-se de la seva absoluta incapacitat per desplegar qualsevol conducta de defensa o fugida, la van traslladar al terrat de l’edifici situat al carrer Calvet d’Estrella, 48, i des d’allà (…) la van llançar al buit”. Tot i que l’escrit d’acusació assenyala que en l’assassinat hi van poder participar “diverses persones”, els errors comesos durant la instrucció han impedit de localitzar-les.

El segon investigat, Xavier Jiménez, queda fora de la causa després de considerar que no va participar en els fets

La investigació va avançar gràcies a la insistència de la família, que va reclamar de reexaminar totes les proves: les coartades ofertes pels sospitosos, els dos anònims que va rebre la víctima mesos abans del crim juntament amb begudes adulterades amb benzodiazepines, i les peces de roba que vestia Jubany, trobades apilades al costat del terrat des d’on va ser llançada. El 2025, la Policia Nacional va localitzar una mostra d’ADN de Santiago Laiglesia al jersei de la víctima, fet que va permetre incorporar una prova directa que el situava al lloc del crim i va encarrilar definitivament la causa cap a la celebració del judici. El fiscal sosté que “l’acusat Santiago Laiglesia va participar activament en tots o en algun dels actes anteriorment descrits”, “tenint en tot moment la capacitat de no realitzar-los o d’impedir que les persones que els materialitzaven duguessin a terme la privació de sentit d’Helena Jubany i la posterior precipitació que li va causar la mort”.

Laiglesia ja va ser imputat el juliol del 2002, però la seva coartada mai no va ser investigada a fons i el fiscal va acabar sol·licitant l’arxivament al cap de tres anys. En aquell moment, l’acusat convivia amb la seva parella, Montse Careta, al pis on Jubany hauria estat retinguda durant dos dies, situat a la planta més propera al terrat des d’on va ser llançada al buit. Al domicili s’hi van trobar benzodiazepines –la mateixa substància amb què va ser drogada la víctima– i llumins com els que es van fer servir per provocar-li algunes cremades al cos. Aquests indicis van servir per incriminar la seva parella, però no per acorralar Laiglesia. Després del descobriment de les restes genètiques, la resta d’indicis que ja apuntaven cap a ell el 2002 han cobrat més rellevància. Careta es va suïcidar el maig del 2002 després de passar diversos mesos a la presó i clamar per la seva innocència. La família Jubany assenyala que “amb aquest escrit d’acusació es fa un pas decisiu per portar finalment a judici el principal sospitós”.