Guerra pel poder al Madrid

“No em faran fora d’aquí ni a trets”, va afirmar Florentino Pérez en la roda de premsa de dimarts en què anunciava la convocatòria d’eleccions a la presidència del Reial Madrid. El mandatari blanc va desafiar “el mexicà”, “el senyor que parla amb les elèctriques i que té accent sud-americà”, “a presentar-se”. El desafiament anava dirigit a Enrique Riquelme, un empresari del sector energètic que té nexes amb un dels arxienemics històrics de Pérez, el president d’Iberdrola, Ignacio Galán.

Riquelme rep el suport de David Mesonero, directiu d’Iberdrola i gendre d’Ignacio Galán

Riquelme no és mexicà, sinó que va néixer a Coix (Baix Segura). L’empresa de renovables que va fundar, Cox Energy, pren el nom en castellà de la seva localitat natal. Segons ha explicat en cercles empresarials, la il·lusió de la seva vida seria presidir el Reial Madrid i, de fet, feia mesos que preparava una candidatura. Amb capacitat demostrada per alinear interessos financers i empresarials en els negocis, se’l considera capaç d’aconseguir reunir avals equivalents al 15% del pressupost general de despeses del Reial Madrid, uns 187 milions d’euros, per presentar-se com a candidat a presidir el club.

Al possible candidat se’l considera capaç de reunir avals per 187 milions per competir amb Pérez

Riquelme calibra les aspiracions entorn de la llotja del Santiago Bernabéu amb el suport de ­ David Mesonero, actualment director de desenvolupament corporatiu i gendre d’ Ignacio Galán. Riquelme va adquirir els actius d’Iberdrola a Mèxic, una compra de 3.500 milions, i abans havia adquirit els actius rendibles d’ Abengoa. El cercle es tanca. Tots dos, Riquelme i Mesonero, havien establert contacte fins i tot amb Rafael Nadal, reconegut madridista, per intentar sumar el seu suport. Cox ha estat patrocinador de l’equip de la Rafa Nadal Academy a la Hexagon Cup. L’extennista, però, va afirmar ahir que les informacions que el relacionen amb la presidència del Reial Madrid “no són certes”.

L’empresari havia sondejat Rafa Nadal, però l’extennista es va desvincular de qualsevol moviment

La pretensió de Riquelme a presidir el Reial Madrid ressuscita també una de les rivalitats més sonades de l’Ibex 35 dels últims anys. El xoc de trens entre Florentino Pérez i Ignacio Galán es remunta als anys de la crisi, quan les constructores diversificaven el negoci entrant al capital de grans empreses. Va ser sonat el cas de Sacyr intentant prendre posicions primer al BBVA i després a Repsol, i sobretot el de l’escalada accionarial d’ ACS a Iberdrola. Pérez va arribar a assolir a través d’alguns instruments financers el 20% de l’elèctrica i reclamar un seient al consell d’administració, cosa que li hauria permès consolidar els resultats comptables i, en qualitat de primer accionista, guanyar una elevada quota de poder i situar-se al caire de la presa de control. El 2006 en va aconseguir un 10% i cinc anys després va duplicar la participació.

La lluitapugna per la presidència del club ressuscita una de les grans batalles històriques de l’Ibex 35

Però Galán va barrar el pas a Florentino a la junta d’accionistes al·legant que ACS era competidor en el negoci de les renovables, cosa que el va obligar, per cert, a sacrificar un conseller, Juan Luis Arregui, president d’ Ence, l’empresa del qual també tenia projectes d’aquest tipus. Evocat el conflicte d’interessos, va començar una llarga batalla judicial als jutjats de Bilbao en què Galán va obtenir el que necessitava: temps. El seu rival, Pérez, va anar quedant debilitat i condemnat a reduir posicions en l’accionariat.

Enrique Riquelme també ha tingut la seva incursió, però de manera parcial, en el panorama mediàtic. Va aportar una modesta quantitat de capital, que després va retirar, a l’operació de diversos empresaris espanyols per recuperar el control del grup Prisa. L’operació per apartar Joseph Oughourlian no va fructificar. L’empresari anomenat per Pérez com “el mexicà” també ha tingut relació amb Ignacio Maluquer, fundador de Starlite que ha participat en Cox.

Tot fa pensar que Riquelme, per tant, forma part de l’alineació del partit de tornada en el clàssic Florentino-Galán. Les desavinences entre els dos empresaris els últims anys han girat al voltant del cas Villarejo i la contractació dels seus serveis en l’intent de presa de control de l’elèctrica. Iberdrola va arribar a exigir gairebé 73 milions d’euros per danys reputacionals derivats d’aquest afer.