El Labour obre les portes a Andy Burnham per evitar una ‘guerra civil’

El Partit Laborista és una croada moral o no és res, va dir l’ex primer ministre britànic Harold Wilson a la conferència de la formació del 1962. Però amb la desaparició progressiva de la classe obrera a causa de la desindustrialització, i farts de perdre dues de cada tres eleccions davant els conservadors, Tony Blair va decidir que ja n’hi havia prou de romanticisme i que només es guanya des del centre. Així va néixer la tercera via.

Ara el laborisme no sap el que és, perquè els votants s’han atipat de centrisme i –exacerbats per les xarxes socials– demanen solucions radicals a l’encariment de la vida i el deteriorament dels serveis públics. I en aquest context d’irritació massiva han estat esclafats a les últimes municipals i autonòmiques, i la posició del primer ministre Keir Starmer s’ha tornat insostenible.

Encara més ahir després de la dimissió del seu ministre de Sanitat, Wes Streeting, amb una denúncia implacable de la “falta de lideratge”, i que un diputat laborista pel nord-oest d’ Anglaterra anunciés que renuncia al seu escó per facilitar la tornada als Comuns d’ Andy Burnham, l’alcalde de Manchester.

Burnham és la gran esperança del laborisme per frenar la ultradreta, perquè el seu índex d’aprovació és amb diferència el més elevat de qualsevol figura política del país, no genera l’animadversió de Nigel Farage, l’odi de Starmer o la indiferència de la conservadora Kemi Badenoch, i es considera que ha fet una bona gestió en aquesta ciutat.

Per aspirar al lideratge, Burnham necessita tenir un escó al Parlament, i se li han obert les portes a Makerfield ( Wigan). Tot i que primer l’ha de guanyar, en un terreny on Reform UK (el partit de Farage) va obtenir el 45% dels vots a les eleccions locals recents, i al seu dia va votar massivament a favor del Brexit. És impossible donar-ho per fet, però el districte forma part del Gran Manchester, el territori de l’anomenat “rei del nord”.

Burnham intentarà tornar als Comuns guanyant un escó en territori de la ultradreta

Burnham ja va intentar fa uns mesos disputar l’escó vacant per Gorton and Denton (que eventualment va conquerir Reform), però l’ executiva del Labour va impedir que es presentés sota instruccions de Starmer, que (amb raó) tenia por d’un intent d’arrabassar-li el poder. Ara manca de l’autoritat per repetir la jugada, i ahir Downing Street va donar la llum verda a l’operació.

Per evitar la guerra civil , les diferents famílies del laborisme (ideòlegs socialistes, sindicalistes, professionals liberals de classe mitjana, el que queda de la classe obrera, nacionalistes anglesos socialment conservadors) s’han posat d’acord en tres coses: Starmer ha de marxar, Burnham ha de disputar el lideratge, i ara mateix no és el moment d’una batalla a múltiples bandes per la successió, sense un candidat de consens que sembli capaç de derrotar Farage.

Només falta que Starmer –fins al moment desafiador– faci el paper que li han assignat i estableixi un calendari per a la seva sortida, una vegada que l’alcalde de Manchester sigui als Comuns. També és possible que es negui a la coronació del seu rival, decideixi intentar salvar el seu lideratge, i la lluita es converteixi en un duel a tres (o més) entre ell, Burnham i Wes Streeting com a representant de l’ala dreta. L’ex vice primera ministra Angela Rayner ha estat exonerada d’haver defraudat Hisenda, i el secretari d’Estat per a les forces armades, Al Carns ( exmarine que l’estiu passat va conquerir l’Everest), és una figura emergent i amb ambició. Encara continuen oberts múltiples escenaris possibles.

En el rerefons, i corrents ideològics­ al marge, hi ha una lluita pel control del Labour entre els sindicats, que continuen sent els seus principals finançadors idels quals va néixer com a braç polític, i els mecenes privats que el prefereixen en la seva versió actual, com un partit de centreesquerra afí al món dels negocis i que no perjudiqui els interessos de l’establishment.

El dia a Londres va començar amb el cel polític i el de debò ennuvolats; a la una va caure una calamarsada coincidint amb l’anunci de la dimissió de Streeting i les especulacions sobre si tenia les 81 signatures necessàries per disputar el lideratge a Starmer; a l’hora de dinar la temperatura al Labour va arribar a les cotes de la d’ Écija o Còrdova a l’estiu, quan es pot fregir un ou a l’asfalt, i ja a la tarda va bufar un vent refrescant després de l’aparició d’una via d’entrada per a Andy Burnham als Comuns, i la decisió de Downing Street de no impedir-l’hi.

El premier no barrarà el pas a l’alcalde de Manchester, però podria lluitar per conservar el càrrec

En espera d’un desenllaç, continua Starmer, encara que estigui moribund i connectat a un respirador artificial i sense que una croada moral li interessi el més mínim.