Els universitaris parlen i culpen el professorat de l’apatia per les classes

Aquesta caixa dels trons la va obrir el degà de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF ). Va enviar una carta als alumnes de primer i segon per criticar el seu poc interès per les classes, la nul·la implicació en la matèria i el poc rigor a l’hora de fer els treballs. “Una situació decebedora i preocupant”, lamenta aquest professor. El debat va quedar servit.

Altres universitats com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) o la Blanquerna-Universitat Ramon Llull coincideixen en dues coses. La primera: hi ha absentisme a la universitat, sí, però no al nivell relatat pel degà a la carta enviada als alumnes. La segona: aquesta realitat no pot atribuir-se només a l’alumnat. Estudiants de la Pompeu ja van respondre en una carta al seu degà: “No en som els únics culpables”, asseguren. Creuen que en aquesta apatia a les aules hi intervenen altres factors i aquí entra també la manera com alguns professors plantegen les classes.

Hi ha molt pocs estudis sobre l’absentisme universitari –entre els comptats que existeixen n’hi ha un la UAB que va revelar que només la meitat dels alumnes assisteixen a classe regularment–, cosa que impedeix de fer una radiografia real de la situació. Però això comença a canviar. Mentre la Universitat de Barcelona (UB) anuncia que també han posat fil a l’agulla, a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ja treballen en una investigació sobre el tema, centrada en el paper del professor, que comença a donar resultats. El projecte, anomenat PhyTracer, el lideren professors del departament de Física. Ha nascut amb la “voluntat d’utilitzar l’assignatura de física com un termòmetre per analitzar l’impacte de les innovacions docents i millorar l’experiència acadèmica dels estudiants de primer curs d’enginyeria”, diu Claudia Grossi, coordinadora del projecte.

El projecte ha escoltat l’alumnat per identificar els obstacles que dificulten l’aprenentatge i potenciar les metodologies que realment funcionen a l’aula. S’han fet enquestes aquests últims cursos en diferents centres de la UPC, com l’ Etseib ( Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona), l’ FNB (f acultat de Nàutica de Barce­lona) i l’ EEBE ( Escola d’En­ginyeria de Barcelona).

L’estudi revela que els estudiants demanen més dinamisme a les classes, avaluació contínua i proximitat

I una primera conclusió: “L’anàlisi mostra que l’absentisme no respon a la desídia de l’alumne, sinó a un desajust metodològic profund”, afirma Grossi. A l’hora de disseccionar el que falla, l’estudi revela –cosa que coincideix en les enquestes fetes en tots els centres– que “el principal escull és el ritme i el llenguatge del docent”. Pràcticament la meitat dels alumnes consultats (60% a l’ Etseib, 50% a l’ FNB i 49% a l’ EEBE) consideren que “el professor va massa de pressa o utilitza terminologia ­difícil d’entendre”.

En l’estudi de la UAB els enquestats tampoc deixen molt ben parats els seus professors. “No saber la matèria, no estructurar-la adequadament als continguts, no adaptar-se al nivell del grup o limitar-se a donar apunts” són les crítiques més ­repetides.

Aquesta desconnexió, constata el treball de la Politècnica, empeny molts alumnes a buscar ajuda en acadèmies externes, “on troben explicacions més senzilles i una pràctica molt dirigida als exàmens, cosa que els permet adaptar-se millor al seu ritme”. Es pregunta a aquests alumnes –és just donar-los veu– què els animaria a recuperar la presencialitat a classe. I hi ha una resposta aclaparadora: “Si percebessin que el temps passat a l’aula és profitós, la motivació creixeria”, afegeix Grossi.

El que proposen (67,1%) els estudiants als professors universitaris són classes més dinàmiques i interactives. També una avaluació contínua (43,4%) per reduir la pressió dels exàmens finals. Així com més proximitat (42,1%) del docent. Consideren que una relació més propera augmentaria la seva motivació. I, finalment, la creació d’espais (39,5%) per resoldre problemes. És a dir, dedicar temps lectiu de classe a resoldre dubtes i fer exercicis.

Els alumnes diuen que, si percebessin que el temps a les aules és de profit, la motivació creixeria

Els autors de l’estudi arriben a la conclusió que “l’absentisme és un fenomen complex, que va més enllà d’una determinada assignatura i que les causes no s’han de buscar només en l’interès o la formació de l’alumnat, sinó també en el model docent ­actual”.