Els Mossos d’Esquadra van iniciar el seu desplegament a Barcelona l’1 de novembre del 2005. L’exalcalde Pasqual Maragall era aleshores el president de la Generalitat i el seu successor, el també socialista Joan Clos, governava a l’altra banda de la plaça de Sant Jaume. La policia autonòmica assumia a les 0.00 h d’aquell dia les competències plenes en matèria de seguretat, d’ordre públic i d’investigació criminal a la capital catalana. Les funcions dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Barcelona van quedar fixades en un conveni que, malgrat la profunda transformació social i el funcionament dels cossos policials, s’ha mantingut intocable fins ara. Aquesta anomalia quedarà corregida ben aviat. La Generalitat i l’Ajuntament ja tenen acordat el nou conveni que revisa i que posa al dia la relació, no sempre fluida, entre totes dues policies.
El nou conveni, del qual es va donar compte i va rebre el vistiplau provisional en la reunió de la comissió bilateral Generalitat-Ajuntament de Barcelona celebrada la setmana passada, va ser comunicat ahir als grups municipals. Hi va haver una altra reunió 24 hores abans, aquesta vegada entre el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, i el president del grup de Junts, Jordi Martí Galbis. Aquesta formació ja havia aconseguit el juliol del 2024 que la comissió de la Presidència aprovés un prec per elaborar un altre conveni. Els independentistes han vist acceptades unes quantes de les seves propostes, i amb el PSC ja formen una majoria que permetrà aprovar el conveni en comissió, la setmana que ve, i posteriorment al ple de l’Ajuntament.
El document que actualitza el vigent des del 2005 té el suport de Junts, que en facilitarà l’aprovació
A grans trets, el nou conveni marc actualitza les bases de la coordinació entre tots dos cossos, que darrerament ja ha anat avançant a la pràctica, però que no s’havien plasmat negre sobre blanc. Aquesta millora en la coordinació policial es concreta, sobretot, en tot el referit als sistemes d’informació, a l’accés a les bases de dades i als sistemes de videovigilància.
El conveni brinda a la policia local més implicació i capacitat en la recepció de denúncies a les oficines d’atenció ciutadana. Així mateix, atorga a la Guàrdia Urbana més competències en matèria d’investigació de delictes i en l’assistència i la protecció a les víctimes de violència de gènere. S’espera que amb les noves responsabilitats assumides per la Guàrdia Urbana s’agiliti la resposta policial en algunes incidències que fins ara depenien en exclusiva dels Mossos d’Esquadra. Els Mossos, al seu torn, poden millorar la seva funció de policia judicial i seguretat ciutadana. Així, a tall d’exemple, tots dos cossos hauran d’avisar de manera immediata la taula de coordinació operativa, situada al carrer de Lleida, en cas de manifestacions, aldarulls d’ordre públic, robatoris de vehicles, avisos de col·locació d’explosius o amenaces terroristes, sinistres o incendis, accidents greus de transport públic i ocupacions”, assenyala el nou text.
Una qüestió que ha estat objecte de debat des que els Mossos es van desplegar a Barcelona fa més de 20 anys, el de la seva possible implicació en la lluita contra les actituds incíviques, continua aparcat i no sembla que hi hagi d’haver canvis en aquest sentit, tot i que tant l’Ajuntament com la Generalitat admeten que l’incivisme repercuteix moltes vegades en la percepció d’inseguretat a l’espai públic.
Tot i que el conveni vigent no ho recollia, en els anys transcorreguts des de l’arribada dels Mossos a Barcelona, la Guàrdia Urbana s’ha anat integrant al Sistema d’ Informació Policial de Catalunya, la xarxa d’ emergències Rescat, la Unitat Regional d’ Instrucció d’Atestats o el 112.
El moment que hi ha la renovació de l’enllaç entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana no és casual. Arriba quan les administracions responsables en matèria de seguretat i de justícia han posat el focus en el problema de la multireincidència amb un seguit de decisions en els àmbits policial i dels tribunals que proven d’atacar aquest fenomen que amenaçava d’arribar a una dimensió insostenible. En aquest sentit, i malgrat la coincidència en les últimes setmanes d’un seguit de crims de fort impacte mediàtic i ciutadà, tant l’Ajuntament com la Generalitat recorren a les estadístiques i destaquen la reducció del nombre de fets delictius a Barcelona (uns 11.000 menys el 2025 respecte al 2024), segons el balanç que van fer públic al febrer passat en l’última reunió de la Junta Local de Seguretat. Aleshores, el govern que presideix l’alcalde Jaume Collboni ja va admetre que l’aprovació del document que actualitza les relacions entre totes dues policies era imminent.
Un mesura per combatre la multireincidència ja té la Guàrdia Urbana també com a policia judicial, una prerrogativa que incorporarà el nou conveni. La policia local està adscrita des de fa tres mesos a la Fiscalia de Barcelona per agilitar els tràmits i derivar els delinqüents multireincidents per la via penal corresponent. Fins ara una de les problemàtiques principals que afrontaven els jutjats era que quan arribaven els acusats a un judici lleu per un furt era aleshores quan el jutjat, quan en repassava els antecedents penals, s’adonava que acumulaven més de tres delictes de furt i que havien de ser derivats a un jutjat diferent, a un del penal; per això, el retard encara es dilatava més.
En el mateix sentit, la Guàrdia Urbana també s’ha incorporat –és la primera policia local d’ Espanya que s’hi incorpora– al Siraj, el Sistema de Registres Administratius de Suport a l’Administració de Justícia que permet saber per endavant els antecedents criminals d’un arrestat.
Una de les novetats principals que conté el nou marc de col·laboració és que s’estableix la possibilitat d’interposar una denúncia en qualsevol comissaria policial, independentment de qui tingui assignades les competències, tret dels casos en què calgui una atenció especialitzada. Així, un robatori amb violència pot ser denunciat en dependències de la Guàrdia Urbana, encara que la investigació l’acabin dirigint els Mossos. En aquest cas hipotètic seria la Guàrdia Urbana la que s’encarregaria de vehicular la denúncia a la policia catalana sense que l’hagi de vehicular l’afectat. En queden exclosos els casos en què cal la intervenció d’equips especialitzats dels Mossos, com ara els delictes contra la vida o que afectin greument la integritat física o moral de les persones, els il·lícits contra la llibertat sexual per als quals cal una atenció especialitzada per recollir la denúncia o qualsevol altre delicte tipificat amb penes greus. També en queden exclosos els casos en què es denuncia una desaparició inquietant, per als quals es requereix una actuació específica.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.