L’ Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal ( Airef) va revisar ahir a l’alça les previsions de creixement de l’economia espanyola per als pròxims anys, des del 2027 fins al 2030. Va moderar les d’aquest any, amb l’impacte de la guerra, una dècima menys, però a partir del pròxim les seves estimacions són en positiu. El motiu principal d’aquesta millora és la immigració. La conclusió del supervisor fiscal és que la força laboral estrangera està contribuint de manera notable a la millora del PIB i ho continuarà fent els pròxims exercicis gràcies a l’arribada d’un milió de persones en edat de treballar fins al 2030.
L’ Airef va parlar de “sorpresa” en comprovar que durant el 2025 van arribar a Espanya 584.000 persones, davant les 399.000 que s’esperaven. Aquest flux migratori continuarà constant aquest any i els pròxims, però moderant-se. L’organisme fiscalitzador espera el 2030 que la població resident a Espanya sigui de 51,4 milions de persones i la disponible per treballar voregi els 40 milions aquell mateix any. Totes aquestes estadístiques, va apuntar el supervisor, amb un manteniment de la política migratòria tant interna com externa.
L’aportació de l’ Airef arriba en plena polèmica sobre l’impacte fiscal de la immigració en l’economia espanyola, ja que els nous ciutadans generen obligacions, però també drets. El supervisor no té calculat l’impacte de la immigració en la despesa en pensions, però l’evidència científica feta en altres països apunta que és un factor rellevant fiscalment, va remarcar ahir l’organització presidida per Inés Olóndriz, que no va poder ser present en la seva segona compareixença pública després de ser requerida a causa d’un contratemps personal. L’ Airef treballa en un document sobre l’impacte de la regularització extraordinària que acaba de ser aprovat, però ahir ja va avançar que “no hi ha evidència que hagi de generar un efecte crida”.
L’Airef redueix el creixement del PIB aquest any al 2,2% per l’impacte de la guerra en els socis europeus
La Seguretat Social va avançar precisament ahir que els afiliats estrangers han assolit un nou rècord a Espanya amb 3,24 milions d’ocupats, després de sumar 96.684 cotitzadors a l’abril amb l’impuls de la Setmana Santa. Els treballadors forans ja representen el 14,7% de l’ ocupació total. L’hostaleria va liderar l’impuls de l’ ocupació estrangera durant el mes passat, amb un creixement més fort a les Balears i Catalunya, que és la comunitat autònoma amb més afiliats estrangers en termes absoluts, amb 717.453.
El factor feina condicionat als fluxos migratoris serà, per tant, determinant per mantenir el creixement de l’economia espanyola, ja que altres aspectes, com la productivitat, tenen “poca aportació” al PIB, va concloure l’ Airef. Cal afegir-hi la desaparició progressiva d’alguns factors dinamitzadors en l’economia espanyola que han estat vigents els últims anys, com els fons europeus, cosa que dona una importància més gran a la immigració. L’escenari que projecta l’ Airef és un creixement del PIB desaccelerat de manera progressiva que assoliria l’1,7% el 2030.
En aquest context, l’ Autoritat Fiscal va revisar lleugerament a la baixa la previsió del PIB per a aquest any, fins al 2,2%, coincidint amb la del Govern. Fa uns mesos ja l’havia rebaixada dues dècimes. El motiu: malgrat que Espanya no està excessivament exposada a l’actual xoc energètic provocat pel conflicte a l’ Iran, el pitjor comportament dels socis europeus per la crisi sí que pot reduir l’evolució de l’economia espanyola.
Els afiliats forans marquen un nou rècord a l’abril sumant 3,24 milions d’ocupats en total
El supervisor fiscal també va llançar un avís al Govern per un possible incompliment de la regla de despesa, fins i tot aplicant la clàusula d’excepció que permet acomodar l’augment de la despesa en defensa. Segons les projeccions de l’ Airef, Espanya haurà d’emprendre ajustos addicionals del 0,6% del PIB el 2027 i del 0,3% el 2028 per mantenir el “compte de control” dins dels marges i respectar els compromisos assolits amb la Comissió Europea. Aquest esforç fiscal equivaldria a fer ajustos per 15.000 milions fins al 2028.
En l’àmbit macroeconòmic, l’ Airef estima que el dèficit de les administracions públiques repuntarà el 2026 fins al 2,6% del PIB com a conseqüència de la prolongació de determinades mesures temporals com ara les rebaixes fiscals, que, com es va anunciar ahir, s’aixecaran parcialment (IVA de l’electricitat i del gas) l’1 de juny. Pel que fa al deute, l’ Airef pronostica que la ràtio sobre el PIB mantindrà una evolució descendent a mitjà termini, amb un descens d’una mica més de cinc punts durant els pròxims cinc anys.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.