Esther Niubó: “Hem de reorientar la situació per acabar bé el curs”

La consellera d’ Educació i FP, Esther Niubó, s’entrevista amb La Vanguardia un dia després de presidir la reunió entre el seu departament i els sindicats que mantenen una pugna al carrer des de fa dos mesos. Niubó defensa el pacte i reivindica que no s’havien posat mai sobre la taula 2.000 milions d’euros per a millores educatives. Creu que a dins hi ha marge per a acords i assegura que el Govern no s’aixecarà de la taula fins a aconseguir-ho.

La filtració del pla pilot de Mossos a les escoles va inflamar més el conflicte” Mossos

Milers de docents secunden vagues malgrat el desgast econòmic i social que implica. No creu que hi ha un problema profund?

Sí, jo crec que hi ha un malestar de fons que ve d’anys que s’ha ajuntat amb els nous reptes que tenen els docents. Hi ha molts factors que planen sobre el sistema.

Va ser un error no pactar amb els sindicats majoritaris?

No ho crec. Hi va haver una oportunitat en aquell moment per poder arribar a un gran acord de 2.000 milions, el 25% del pressupost del departament, amb dos sindicats, CC.OO. i la UGT. Es va fer un pas endavant molt important. El complement salarial autonòmic estava congelat des de feia 25 anys i es va augmentar el 30%. D’aquí quatre anys els docents cobraran 3.000 euros més que ara. I es van definir mesures estructurals com ràtios o més personal educatiu a l’aula.

No es va entendre així veient les protestes. Els professors estan cada vegada més desil·lusionats i persisteixen les mobilitzacions.

La bona notícia d’aquests últims dies és que hem recuperat un marge de diàleg amb el conjunt dels sindicats. No ens aixecarem de la taula. Hem de reconduir la tensió que es viu a les escoles, claustres, equips directius, famílies. A la reunió de dijous vam proposar d’incorporar altres perfils professionals, que és el que els docents demanen per abordar la complexitat. Es van plantejar demandes retributives.

I què proposaran?

Hem d’estudiar com podem donar satisfacció, dins dels 2.000 milions, a la millora de les condicions laborals i que reverteixin en la millora dels aprenentatges dels alumnes.

Es podria accelerar el pagament del complement autonòmic?

És el que hem de valorar aquests dies. Siguin modificacions del calendari, si fos possible, o siguin altres qüestions.

Algun complement com el de colònies, que genera un rebuig en molts centres?

Això és paradoxal. Fa més de deu anys que no es pagava un complement per pernoctació i, precisament, quan s’estableix una compensació de 50 euros per nit, es decideix deixar de fer-les. Les colònies suposen un enriquiment curricular i millores l’àmbit de l’autonomia. Hi ha molts nens que, si no ho fan a l’escola, deixaran de visitar institucions culturals o d’una altra mena. Ens agradaria ajudar a reconduir aquesta situació.

Veu alguna mena d’intencionalitat política darrere dels moviments de la protesta?

No, no la vull veure. L’atribueixo a un malestar que ha esclatat ara. Jo crec que de l’acord ha de sortir l’oportunitat per créixer com a sistema educatiu i enfocar els reptes del sistema.

La inclusiva comença a estar en qüestió. Professors de Secundària diu que aquest model perjudica tots els alumnes. Li preocupa?

Doncs sí. Jo em plantejo quina és l’alternativa. Segregar? És evident que la diversitat a l’aula afegeix complexitat, i per això hem d’organitzar els recursos necessaris, bàsicament, més professionals. A més, el pròxim curs creixen les places d’educació especial per a alumnes que requereixen una atenció intensiva.

Els professors assenyalen que falten moltes mans. Van proposar d’incorporar mil professionals més. N’hi ha prou?

Sempre se’n necessiten més, però els recursos no són il·limitats. La voluntat és d’avançar per poder donar als centres les mans necessàries per tirar endavant. I, de vegades, es tracta més d’organitzar bé.

Com poden complir els directors els seus projectes educatius si no poden mantenir els perfils adequats?

No podem confondre l’estabilitat d’un docent, d’un funcionari que ha estudiat per tenir aquesta plaça, amb l’estabilitat d’un claustre. Tot i això, ho hem reconduït per intentar que en vacants no cobertes es quedi l’interí.

Part de la societat qüestiona les condicions de treball dels docents (vacances, horaris, formació, avaluacions...). Això ho valoren a la taula?

Hi ha moltes qüestions pedagògiques que no es poden discutir només en una taula amb els sindicats, ja que hi ha més agents de la comunitat educativa implicats. Els directors, les famílies, les entitats pedagògiques. Hi ha moltes veus i totes han de poder dir com veuen el futur de l’educació.

Continua endavant el pla de Mossos a les escoles?

És una prova pilot que s’aplica només en centres que van acceptar. Són agents que ja són de proximitat i treballen per a les escoles des de fora. Estan especialitzats en prevenció, en mediació. Són figures de suport en cas de conflicte, no substitueixen educadors. El pla s’avaluarà i, si funciona, es posarà a disposició dels centres. I, si no, continuarà.

Han fet autocrítica dins del Govern per aquest pla i per la infiltració en una assemblea?

No ens agrada mai explicar aquests projectes fins que són valorats. Es va filtrar i ens va obligar a explicar-ho. Segurament, l’oportunitat del moment no era la millor i ha contribuït a inflamar més el clima educatiu, però defensem el projecte i part d’una demanda de moltes direccions. Respecte a la infiltració, la consellera Parlon va demanar disculpes.

Dilluns hi ha vaga a Barcelona. Les famílies es pregunten com acabarà el curs.

M’agradaria que es pogués reconduir la situació aviat per garantir una millor fi de curs i un millor inici del següent. Hi insisteixo: la voluntat del Govern és no aixecar-se de la taula. Hi ha solucions, i confio que les organitzacions sindicals vegin la importància d’arribar a un acord per començar a construir les bases de l’educació dels pròxims anys.